Una jugada de mestres

Un ministre del Govern espanyol diu que després del retorn dels papers de Catalunya als seus legítims propietaris, “no s’acceptarà cap més reivindicació” dels fons de l’anomenat arxiu de Salamanca, ja que consideren que la de la Generalitat de Catalunya és l'única reclamació documental legítima. Això ha advertit el ministre de Treball i Afers Socials i diputat per aquesta província, Jesús Caldera. Deixant de banda que la credibilitat d’aquest ministre en aquest punt és pròxima a zero, perquè en el seu moment va fer declaracions força contundents contra el retorn dels papers catalans –diuen que va dir que haurien de passar per damunt del seu cadàver, i ell nega que digués exactament això, però no nega que va fer declaracions contundents–, deixant de banda, doncs, la credibilitat, cal dir que des del punt de vista espanyol sembla que vulguin fer les coses perquè a tot l’Estat quedi clar que “un cop més” Catalunya se’n sortirà no pas perquè tingui raó, sinó per una concessió graciosa del govern de sa majestat, que “un cop més” cedirà davant les pretensions dels catalans, perquè no sigui dit. O sigui, no ens donen la raó ni ens demanen disculpes, sinó que “un cop més” ens fan un favor, ens tornen uns quants documents –uns quants, no pas tots: només els que la Generalitat pot certificar que són seus, és a dir, de la institució, no pas els de particulars, associacions, sindicats, etc. De manera que ara des de tot l’Estat s’aixecarà un clam, promogut astutament per Madrid: Què impedeix que altres territoris o institucions o particulars reclamin els seus papers? Per què aquest greuge comparatiu a favor de Catalunya? Per què Carod “Roviretxe” s’emporta els papers i els altres no ens els podem emportar? Des del govern espanyol es freguen les mans, perquè efectivament els convé que a tot Espanya, amb motiu d’un afer menor, creguin la història que Catalunya rep “un cop més” un tracte de favor per part de Madrid. Així, quan arribarà l’hora de demanar altres coses que ens pertoquen, podran dir-nos tranquil·lament que no, que ja ens han donat prou coses, que ja hi ha hagut una discriminació positiva amb nosaltres…

I deixem la política, no?, que ja n’hem parlat massa.


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)