L’Estatut o la flagel·lació abans de la crucifixió

No, si al final tindrem Estatut, és clar, però quin Estatut? Vet ací el què. Doncs bé, ja han passat prou coses perquè pugui pujar-hi de peus: no serà l'Estatut que molts reclamàvem, serà un Estatut de pa sucat amb oli, aigualit, rebaixadet com els gots de vi que el iaio serveix als infants.

La pel·lícula aquella de Mel Gibson sobre la passió de Jesucrist explica que Ponç Pilat va manar assotar-lo, i de quina manera, per veure si entendria el cor dels que li demanaven la mort del profeta i així decidien ja deixar-lo en pau. De manera que el pobre Jesús no sols va ser finalment crucificat de viu en viu, sinó que abans el van flagel·lar també de viu en viu. Tant per tant, una altra vegada, si ens hi trobem, potser que passis directament a la crucifixió, no, amic Ponç?

I l’altra vegada és ara. Ara, avui, els nostres dies, als pobres catalans ens faran el mateix. Els partits polítics ens diran que han hagut d’acceptar que s’aigualís el projecte, perquè si no no l’acceptarien a Madrid. I a Madrid, aigualit i tot, tampoc l’acceptaran i el tornaran a rebaixar, de manera que cap català –excepte els que siguin d’estricta obediència madrilenya o espanyola– no podrà veure com a cosa seva l’Estatut que ens concediran. Això sí, mentre ens flagel·len, que és ara, diu que hem d’acceptar el càstig –la rebaixa que fem nosaltres mateixos– amb posat d’anyell, no fos cas, diu, que ens quedéssim sense res. I al final, ens quedarem sense res, o sense gaire res més del que tenim, que ja és ben poca cosa. Haurem d’estar contents si hi ha un petit avenç... en un document escrit que aviat, a més a més, serà paper mullat? No, jo no, no m’engaliparan pas una altra vegada:

Jo ja fa temps que vaig deixar de creure
en els reis, i en les Espanyes,
i en l’Estat plural
i en totes aquestes galindaines

I ens diuen que hem de fer bona cara i que les coses podrien ser pitjors, i que almenys tindrem Estatut nou, que si no fos pel govern tripartit i progressista i catalanista i d’esquerres no tindríem ni això.

Doncs, tant per tant, jo, com en el cas de l’amic Pilat, m’estimo més passar directament a la fase següent, sigui la crucifixió o sigui plantar-se, crucifixió o plantar-se que no sé ben bé què poden voler dir avui en dia ni com s’han de traduir en la situació actual. Però si ens saltem l’etapa aquesta del flagell sado-maso millor, no? Almenys no farem tant el pallasso.

Som un país ben miserable i galdós, sí.

(Post scriptum. Bé, hi ha una manera de passar directament a la creu, que seria presentar un Estatut ambiciós de debò, sense pensar en el que pugui dir després Madrid, no ho sé, per allò de fer una cosa prou de gust, no? Dir: aquí ho teniu, això és el que demanem. I llavors, passar directament a la crucifixió, és clar. Però ens saltaríem l'autocàstig previ. Ja sé que és fer volar coloms, i per això no se m'havia acudit fins que ja havia penjat la nota, perquè la nota ha estat escrita dins d'un plantejament realista, no utòpic...)

(Post scriptum 2. També hi ha una altra possibilitat, que és prendre-s'ho com ho ha fet Jordi Cabré en aquesta proposta. Recomano especialment la lectura dels articles tercer i vuitantè, i la disposició final.)


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)