Fi de la història o de la primera etapa?

Plega el president de la Generalitat i plega de mala manera, perquè el fan plegar des de Madrid, o sigui que no m'agrada. Em demanen si m'estimo més que el substitueixi en Montilla i contesto que m'és ben igual: els presidents de la Generalitat estan acostumats a trucar a Madrid cada dia o, com a mínim, cada setmana, i això no ho canviarà que el president nou sigui de Còrdova o de Llavaneres (dic de Llavaneres per dir alguna cosa, ja ens entenem). La gent d'aquest país ha de tenir clar, ara com ara, que si el candidat del PSOE fos el Zapatero, segurament guanyaria per majoria absoluta. Aquest sant laic congrega multituds fervoroses que li segueixen la veta a ulls clucs, encara que sigui contra els seus propis interessos com a ciutadans (v.gr. impostos). De manera que aquest és el país que tenim. Si el tripartit no guanya amb prou folgança –i cal pensar que tindrà menys suport, perquè ERC i ICV baixaran i el PSC és una incògnita, però no crec que pugi gaire, si puja: Montilla no és Zapatero– i CiU no treu majoria absoluta –espero que no: odio les majories absolutes, totes–, Artur Mas haurà de pactar amb el PP, encara que durant la campanya ens assegurarà que no pensa fer-ho. O bé, Montilla –o Manuela– fer de patge de Mas, que potser seria l'opció menys traumàtica: forma part del pacte Zapatero-Mas?

En fi, un cop més mala peça al teler. Caldrà ressuscitar els Escons insubmisos? Jo no ho veig clar, però caldrà veure què diu en Carles Lladó, ànima i motor del projecte.


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)