«A primera vista [Hilaire Belloc] pot semblar-te tossudament obstinat i, després d’una primera reflexió, penses que és insuportablement obstinat, tot i que amb algunes llambregades de seny, i que és una llàstima... I després d’anys –deu anys, quinze anys–, de sobte, en algun moment se t’acut pensar no que sempre ha tingut raó, sinó que de vegades tenia raó en alguns punts en els quals a tu et semblava que es mostrava cada cop més i més obstinat: punts que avui han estat ratificats per un acord unànime.» (Maurice Baring, carta, 29 agost 1925)