
»Així ho explica el Petit atles lingüístic del domini català (IEC) damunt el mapa 240 del volum II. Les pessigolles, tanmateix, segueixen el mapa polític: a Catalunya són pessigolles, amb unes cossigolles al Pallars, talment com a Mallorca; a la Franja, còssigues i cossegues; a Castelló, cossinogues; a València, cosquerelles, i a Alacant [tornem-hi], cosconelles (mapa 69, volum I).
»Fa 46 anys, el 1964, va començar un projecte ambiciós i de resultats de gran interès: l’Atles lingüístic del domini català. Amb 2.450 preguntes formulades en 190 poblacions catalanoparlants, incloent-hi l’Alguer, Joan Veny i Lídia Pons han anat dibuixant la distribució territorial de lèxic i fonètica sobre termes del cos humà, la casa, la fruita i la verdura, els animals domèstics... És a dir, vocables que siguin presents d’una forma viva a tot arreu, de manera que la comparació sigui verídica. El treball, que gairebé ha arribat a l’equador, ocuparà nou volums de dimensions respectables. El 2008 es va publicar el quart.
»Al costat d’aquesta obra acadèmica, el doctor Veny va publicant, a més a més, una versió resumida, el Petit atles..., de tipus didàctic. De moment, d’un total de nou llibres com a l’obra mare, se n’han publicat dos. El color sobre el territori ofereix una visió ràpida i nítida de la distribució de les veus. En el cas de mirall / espill, per exemple, la ratlla entre català oriental i occidental és ben palesa. Una cosa semblant passa amb agafar / agarrar, amb un pillar a les comarques de la Franja. En canvi, agulla / agulla d’estendre / pinça / gafa té una distribució variada. I les formals tisores queden en minoria clara davant el domini abassegador de les estisores.
»Les característiques geopolítiques de la Catalunya del Nord ofereixen resultats singulars: piquessa (destral), jupa (faldilla), calçons (calçotets), tricot (samarreta), buata (capsa), penjants (arracades)... que podrien parèixer influència del francès, però que segons confirma Veny tres quartes parts són occitanismes.
»L’atles fa de bon consultar i potser la seva millor aportació és que ajuda a rompre aquella presumpció d’autenticitat lingüística que, sense cap vergonya, alguns territoris s’atribueixen per damunt d’altres.»
(Magí Camps, La Vanguardia 11 gener 2010)