dimecres, 7 de juliol de 2010

Reptes publicitaris (6): Porta’ns i emporta-te’n

Segurament deveu haver vist aquest anunci als carrers, especialment als aparadors d’una entitat de les mal anomenades «d’estalvis» –s’haurien d’anomenar «de comissions». L’anunci diu:
Porta’ns els fons i emporta-te’n un 3% volant

Lleig, oi? L’explicació de la lletgesa –aquesta repetició del verb «portar»– ve, no cal dir-ho, del fet que l’anunci ha estat pensat en castellà:
Trae tus fondos y llévate un 3% volando

Ara s’entén més, no? (I, de passada, també es veu que la frase, diguem-ne, potser ja no era gaire convincent d’origen. Però no m’hi fico: potser hi ha molta gent que s’engresca a portar a l’entitat de comissions els seus estalvis quan haurà llegit la frase, perquè l’únic que hi veurà és «3%». I això és el que interessa, que el «3%» es vegi d’una hora lluny, com és el cas. Tan gros havia de ser que l’han dibuixat al cel amb el deixant d’un avió.)

La culpa no la té la persona que ha fet la traducció –no la conec, pobreta–, perquè aquesta persona bé que devia proposar solucions. Per exemple, la solució més senzilla:
Porta’ns els fons i endú-te’n un 3% volant

«“Endú-te’n”? Qui voleu que ho entengui, això?», devien dir els clients (o sigui, els de l’entitat de comissions). I devien afegir: «A més, aquí ha desaparegut el “tus” del “tus fondos” que hi ha a l’original. Com es diu “tus” en català? Es diu “els teus”, no? Per què no hi poseu “els teus”?» I la persona que havia fet la proposta els devia explicar un cop més –ja han tingut aquesta discussió mil vegades– que en català no cal el possessiu quan ja s’entén de què es parla, que només s’explicita quan vols evitar un equívoc, que en aquest cas no existeix, o quan vols remarcar especialment la propietat, que aquí no cal perquè és evident –si més no fins que portis els calers allà.

Llavors s’arriba a un acord absurd: s’accepta el raonament sobre «els teus» però, com a torna –«hem de cedir tots»–, no s’accepta «endú-te’n», perquè «això no ho diu ningú». Reblen: «La manera més natural de dir en català “traer” i “llevarse” és “portar” i “emportar-se”, no? Doncs així ho escriurem. I si no queda bé i resulta repetitiu no és problema nostre, és problema del català, que té pocs recursos.» O un raonament semblant.

Tampoc s’accepten, és clar, altres possibilitats que podrien salvar tots els esculls però que s’apartarien de la literalitat de l’original castellà. Com ara:
Vine amb els teus fons i ves-te’n volant amb un 3%

Que, a més, amb aquesta solució tornaríem a tenir aquell «els teus» que els preocupava, perquè «vine amb els fons» podria ser, ara sí, una mica més equívoc que «porta’ns els fons».

Però no, l’important és «ser fidel a l’original castellà». I l’original castellà no diu res de «venir».

La culpa d’aquesta dèria malaltissa per ser fidels a la literalitat de l’original suposo que la tenen els de l’entitat de comissions, o, encara pitjor, els qui els porten la publicitat, que potser són d’una altra empresa, s’han barallat molt entre ells i amb els creatius fins que s’han posat d’acord per arribar a una frase de consens –en espanyol, por supuesto– i ara no volen tornar a fer marxa enrere perquè una persona que no és ningú en el procés, només hi fa una funció tècnica, els vingui amb escrúpols de xirucaire.

Afegitó del setembre del 2010. Ja es veu que els de l’entitat de comissions pensen treure més partit a l’eslògan perquè ara ens surten amb aquesta variant:
Porta’ns les assegurances i emporta’t fins a 400 € en una Targeta Regal