dijous, 1 de febrer de 2007

Qüestions de llengua (VII): De franc

Movistar és de Telefònica, i Telefónica em cau malament. No en sóc client. Quan vaig comprar el primer mòbil la condició prèvia que em vaig imposar era que no fos de Telefónica. I ho he pagat car, però continuo fidel al meu no a Telefónica.

Però aquest comentari no té res a veure amb tot això. Vull felicitar els de Movistar, concretament els seus responsables de publicitat, perquè han permès que l’expressió «de franc» tornés a aparèixer amb lletres gruixudes als cartells publicitaris de Catalunya. Jo he topat aquests darrers anys amb uns quants clients que s’han negat a incloure cap «de franc» en els seus missatges comercials, si més no en la lletra grossa o en els titulars. «No es pot dir “gratis”?» I jo que responia: «I és clar que es pot dir “gratis”. Però que no es pot dir també “de franc”, que és el que proposa en aquest cas el vostre assessor lingüístic?» I no, últimament no es podia dir «de franc».

Ara, gràcies a algú de dins la cadena de producció de la publicitat de Movistar, el «de franc» ha estat rescatat de les tenebres exteriors potser en el darrer badall, i d’aquests anuncis ens servirem tots els del gremi per mostrar a qualsevol altre client que el «de franc» no és mort. «Vine a Movistar i emporta’t missatges de franc fins a l’estiu» (les lletres marcades amb negreta són les que es veuen més de tot el cartell). Hi hauria d’haver un premi per a qui salva en el darrer moment un mot o una expressió que estava a punt de fer l’ànec. Gràcies, obscura traductora, discret corrector, agosarada creativa, follet misteriós o fada benefactora que heu ressuscitat una expressió moribunda.

Afegitons posteriors Efectivament, tal com preveia, la cosa s’ha estès ràpidament. Un cop oberta la veda, he trobat el «de franc» en anuncis de Jazztel (juny 2007, cartells a les parades de metro i bus; i altra vegada el juny del 2008), BBVA (novembre 2007, anuncis TV i cartells oficines), immobiliària FBEX (novembre 2007, bàners a internet), DUO de Telefónica (novembre 2007, anuncis TV), Port Aventura (març 2008, anuncis TV), Carrefour (octubre 2008, anuncis TV)... I molts més exemples.

Afegitó definitiu: el diari La Vanguardia ha optat clarament, en la seva edició en català (maig 2011), pel de franc, amb preferència al gratis o al gratuïtament. Crec que de franc es pot considerar salvat.