dissabte, 9 de febrer de 2008

Qüestions de llengua (XXIII): Paradoxes lingüístiques (1)

Ja sabeu que les gramàtiques diuen que el, la, lo, els, les són articles definits o determinats i un, una, uns, unes són articles indefinits o indeterminats.

Bé, doncs compareu aquestes dues frases:

- Mostren una boa com es menja un conill (notícia de la premsa d’aquesta setmana)
- Al meu pare li agradava el conill

Sembla que és més determinat o definit (concret) l’article del primer cas que el del segon, no?

En el primer cas, se’ns parla d’un conill, un de sol, que va ser devorat per una boa dins l’aparador d’una botiga em penso que era dimarts o dimecres passat, davant la mirada expectant del públic que passava pel carrer i que va poder veure com la boa se’l menjava. Pobre conillet. Un conill que podia tenir nom i tot, de tan concret com era. I, en canvi, hem fet servir l’article indeterminat o indefinit per anomenar-lo.

En el segon cas no es fa referència a cap conill en concret, sinó a la carn de conill en general. No hi ha cap conill que puguem assenyalar amb el dit dient «és aquest», com en l’altre cas. I, tanmateix, aquí hem fet servir l’article determinat o definit.

No descobreixo la sopa d’all, eh?, que aquesta paradoxa ja l’expliquen les gramàtiques. Però és una bona entrada per a d’altres paradoxes que de mica en mica aniré exposant aquí, a mesura que se’m vagin acudint.

Més paradoxes lingüístiques aquí.