«A l’opinió pública

»Els estatuts no ens permeten revelar noms dels nostres associats, però no ens impedeixen desmentir adscripcions errònies. Per això podem afirmar amb contundència que la Sra. Mònica Terribas i Sala no pertany ni ha pertangut mai a KKMK i que ni tan sols n’és simpatitzant. Ja ens agradaria.
»La veritat és que la immensa majoria dels socis de KKMK som homes. Homes normals i corrents, això sí, amb els seus problemes d’origen ben divers, que cadascú se sap. Mirem de portar-ho més o menys bé, tot i que alguns es facin de vegades els matxotes i els milhomes per dissimular i a algun dels nostres socis se li puguin escapar de tant en tant manifestacions extemporànies, causades per la seva permanent frustració.
»Hem de reconèixer que no tenim entre nosaltres gaire gent coneguda. Potser un dels nostres membres més sobresortints, amb perdó, era fins ara un obscur funcionari d’ajuntament, i just aquest obscur funcionari ha estat donat de baixa de l’associació aquesta mateixa setmana. No podem revelar noms, però sí que hem de dir, amb el cap ben alt, que a KKMK acceptem persones mal cardades i també malgirbades, malaptes, malastrugues, malmenades, malparlades, malaconsellades, malaguanyades, malcontentes, malcarades, maldients, malfixades, malvistes, malhumorades, malsofertes i fins i tot maltusianes, malaguenyes i mallerengues, qualsevol d’aquestes possibilitats i moltes més, però no acceptem les malparides.
»O sigui, som mal cardats però honrats.
»Barcelona, dissabte 20 de març del 2010.»