dimarts, 12 d’abril de 2011

Don Niceto

L’altre dia parlava un diari de les memòries desaparegudes –robades– i fa tres anys recuperades, que potser es publicaran aviat, de qui va ser el primer president de la II República Espanyola, Niceto Alcalá-Zamora. Serà interessant fer-hi un cop d’ull. Un personatge inclassificable, don Niceto.

Mon pare explicava sovint un acudit sobre Alcalá-Zamora. Devia córrer cap al final de l’any 1933, poc després de les eleccions (novembre 1933) en què la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) va ser el partit que va obtenir més vots a l’Estat, tot i que no va superar els vots del conjunt dels altres partits.

Segons el que explicava el meu pare, els protagonistes de la facècia eren el president de la república i el líder de la CEDA, José María Gil-Robles. Gil-Robles, diu l’acudit, va enviar un telegrama al president que deia una cosa com:

«CEDA ganadora elecciones. Pienso su excelencia debería ceder a voluntad popular y citar humilde servidor para encargar gobierno. José María.»

La resposta d’Alcalá-Zamora:

«Ni CEDA, ni cedo, ni cito. Niceto.»

Fins aquí l’acudit.

Curiosament, en una cerca ràpida per internet he trobat l’anècdota amb adjudicacions diferents de l’autoria del primer telegrama. El segon protagonista, per descomptat, sempre és don Niceto, no pot ser cap altre. Però Màrius Serra, posant per cas, atribueix el primer telegrama a l’exrei Alfonso XIII, cosa realment inversemblant en aquella època, ni com a acudit.