dilluns, 22 d’agost de 2011

La gentil Marta

En el cançoner del segle XIX, de Francesc Alió, del qual vaig parlar l’any passat, a banda de la lletra de Los segadors hi ha altres cançons encara avui vives, almenys en la memòria dels de la meva generació, com són Lo noy de la mare (reprodueixo els títols tal com apareixen al llibre), L’estudiant de Vich, La ploma de perdiu, Lo mariner, Los tres tambors, L’heréu Riera, La pastoreta, Cansó de Nadal (o Lo desembre congelat) i altres.

Però n’hi ha una que no em sonava de res, La gentil Marta, amb una història d’allò més original, i he pensat a copiar-vos-la, per si a algú li fa gràcia o coneix alguna Marta a qui poder-la regalar o fins i tot cantar amb l’entonació festiva o greu que requereix cada passatge (si és que algú en sap la música, esclar; al cançoner hi ha el pentagrama, però no sé com reproduir-lo aquí de manera que es vegi prou bé):

A l’ombra d’un taronger,
o lay la, langueridá,
s’está la gentil Marta.
De la porta en lo llindar,
soleta ’s pentinava,
ab una pinteta d’or,
y escarpidor de plata.
Ja’n passavan tres galans,
tots trés l’han saludada;

–Ay Marteta, vols venir,
si vols veni’ ab nosaltres.

–Ab vosaltres be hi vindré,
si’n portéu las guitarras.

–Guitarras portém tots trés,
totas trés enflocadas.
La una enflocada d’or,
y l’altre ab flochs de plata;
l’altre, que es del or mes fi,
sols un cop l’hem tocada.
Si tu vens, la sonarém
un altre cop encare. –

Ja se’n van vora del mar,
ran á ran de la platxa;
ja l’agafan per un brás,
en barca l’han posada,
y de tant i tant ballá,
la barca s’es girada;
de tots ningú n’ha pres mal,
sinó la gentil Marta.

–Ay Marta, Déu te perdó,
Déu t’hagi perdonada;
quant tos pares ho sabrán
farán tocar las campanas;
las campanas de la Séu,
las del Rosé, y del Carme.

–No’m diguéu Déu te perdó,
que no so morta encare.

Pels indrets específics que la lletra esmenta al final, podria ser una cançó pròpia de Manresa, i potser encara coneguda allà per algú? Però des de Manresa anaven al mar? O bé hi havia una església del Roser a Barcelona, que no conec?

Sí, ara em confirmen que a Barcelona hi ha també una església del Roser, una del Carme i una seu, que és la catedral. I hi ha mar, esclar.