dissabte, 30 de juliol de 2011

Tòpics desemmascarats (6): «L’eliminació del “per a” davant dels infinitius ens aboca a l’equívoc»

Però això passa en molts idiomes, si no es té cura a l’hora d’escriure. Quantes vegades el to + verb anglès no saps si és un infinitiu o una expressió de finalitat, quan qui escriu o parla no té prou cura d’evitar l’equívoc –tret que vulgui fer expressament el que en diuen un pun, o sigui, una broma a partir d’un equívoc– i el context no et resol el dubte? I què podem dir de l’italià o el francès, que no sols tenen un sol per o pour, respectivament, sinó que fins i tot escriuen sempre perché o pourquoi tant en preguntes com en respostes, tant si és preposició com si és conjunció com si és un substantiu (mentre que nosaltres tenim per què, per a què, perquè i el perquè).

O mireu aquest titular d’un diari espanyol: «El Tea Party bloquea la votación para salvar a EE UU de la quiebra» (titular d’El País, 29 juliol 2011). El mateix passa en un diari català: «El Tea Party obliga a posposar la votació per evitar la suspensió de pagaments dels EUA» (titular d’El Periódico, 29 juliol 2011), o a la web del canal 3/24 de TV3: «El Tea Party bloqueja la votació del pla republicà per augmentar el sostre del deute» (29 juliol 2011). Per què passa això en tots aquests mitjans (i altres que no cito)? Segurament perquè s’han copiat o inspirat els uns en els altres i no s’han adonat de l’equívoc de la frase.

El Tea Party volia salvar ahir els EUA de la fallida i per això va blocar la votació? O bé el que havia de servir per salvar la fallida dels EUA era la votació i el Tea Party va impedir que es fes aquella votació?

La solució és la segona, per descomptat, però si no coneixes el context, si no saps què és el Tea Party ni què pretén i si no t’has assabentat prèviament de quin tipus de votació parlem, no pots desxifrar el significat d’aquesta frase. Per què? Perquè està mal construïda. S’ha d’escriure de tal manera que s’entengui el que es vol dir, sempre que sigui possible fer-ho. En aquest cas, per exemple, «La votació per salvar els EUA de la fallida, bloquejada pel Tea Party». O bé: «El Tea Party deixa els EUA al caire de l’abisme al blocar una votació decisiva». O bé: «El Tea Party fa que s’ajorni la imprescindible votació sobre el sostre del deute als EUA». Etc.

És veritat que aquí el per a no ens hauria salvat de l’equívoc, perquè ja hem vist com passava el mateix exactament en l’exemple castellà. Però és que justament he posat aquest exemple per fer veure com en altres idiomes, també en els que tenen preposicions diferents per a la finalitat i per a la causalitat, no es deslliuren tampoc dels equívocs, ja sigui davant d’infinitius com davant d’altres formes del verb o altres elements de l’oració.

Llavors, com hauríem de dir el «nascuts per llegir» de la il·lustració si el que volguéssim expressar és que el fet de llegir és la causa per la qual hem nascut? Doncs ben senzill, hauríem de dir «nascuts per haver llegit». I ja estaríem.

I doncs, en català no passa res perquè davant els infinitius escriguem per en comptes de per a. Però cal fer-ho de manera que no confonguem el lector.

I re, em sap greu dir-ho, però si trobem a faltar el per a davant d’infinitius és, molts cops, per influència del castellà. No sóc contrari que es faci anar el per a, ni de bon tros –els valencians l’utilitzen sistemàticament–, però tampoc s’ha de condemnar el per (davant els infinitius).