Una de ‘lo’ neutre

M’hi he trobat avui mateix, quina casualitat. Una empresa espanyola m’encarrega la traducció al català del text d’una campanya de publicitat el lema principal de la qual –desfiguro una mica la cosa, no fos cas– és el següent, en l’idioma original:

- Sientes que [tal cosa] es lo tuyo

Què, com ho faríeu (m’adreço als que coneguin l’espanyol)?

«Sents que és el teu» o «sents que és el que és teu» o fórmules similars no funcionen perquè canvien el significat de la frase o almenys el fan ambigu (possessió real / possessió ideal); «sents que és allò teu» o «sents que és allò que és teu» o «sents que és aquella cosa teva» i companyia són disbarats lingüístics que no sé qui va recomanar un dia i m’agradaria trobar-lo/la per dallonses-lo/la una estoneta; «sents que és el que vol(dr)ies» podria funcionar, però els dos que em penso que compliquen més del compte l’estructura (parlem d’un lema publicitari); etcètera.

Jo, si fos jo solet, tallaria caps sense dubtar-ho ni un moment: «Sents que és lo teu»*. Però no puc fer-ho. Ara com ara, si vull conservar la clientela, no puc fer-ho. Perquè encara que el client, al rebre la meva proposta, no la contrasti amb cap autoritat normativa, si aquest lema

aparegués en lletres grosses als carrers, buenoooo, un munt de patums s’adreçarien a l’empresa en qüestió, al IEC, als Ferrocarrils de la Generalitat –perquè m’atropellessin–, al pare Ruaix, fins i tot a la germana Forcades!, hi hauria una batalla de mesos a la secció de cartes dels lectors, se’m condemnaria a la quarta zona del novè cercle dels inferns del Dant, em llençarien diccionaris i gramàtiques pel cap, i tot de coses d’aquestes, i segons des d’on –de provinença sospitosa, segur– també se’m beatificaria i em tractarien d’heroi i de la llibertat guiant el poble. Hi hauria un merder de ca l’ample.

Però també cal dir-ho: potser n’hi hauria prou amb un sol cas d’aquests, que fos ben vistós i fes forrolla, perquè a continuació altres s’animessin a tirar-se de cap a la nova piscina probàtica, que ens guariria de tants maldecaps i de tants ara com m’ho faré.

Que com m’ho he fet jo? He canviat completament la frase –desfiguro també la solució, no fos cas.

Veus clar que ha de ser això

Hi havia altres possibilitats? Sí, ara mateix me’n ve una altra al cap. Però els clients solen tenir terminis en els seus processos de producció i passa força sovint que aquests terminis ja s’han esgotat la vigília del dia que se’n recorden que allò s’ha de traduir també a la llengua de cada país on volen que es publiqui l’anunci. Vull dir que de vegades et donen cinc minuts, i espavila’t.

Han acceptat la meva proposta? No idea. L’he enviada aquest mateix matí. Ara espero el motorista amb la sentència.

* Afegitó del 17 abril. Una lectora atenta em diu, i té tota la raó: «Quan els ulls m’han caigut en això de “Sents que és lo teu”, el primer que m’ha vingut al cap és que algun ebrenc em feia adonar que m’havien robat alguna cosa meva... o que hi faltava alguna cosa (lo meu cotxe? lo meu desodorant?).» Dic que té raó perquè, si tenim en compte tot el domini lingüístic català, l’equívoc –no el mateix equívoc, un altre– de què parlava quan descartava «Sents que és el teu» en alguns indrets es manté.