divendres, 7 de juliol de 2017

Trobada vintage


Constato que com més va més m’emociono. L’altre dia ens vam trobar quatre famílies i els descendents respectius per commemorar..., re, per commemorar re, simplement vam fer servir d’excusa un número rodó per trobar-nos, perquè feia massa temps que no ens reuníem. Quan els membres d’aquestes famílies que ara rondem la cinquantena o la seixantena encara patufejàvem, érem tots tap i carbassa. I ara, de tant en tant, sí, ja et veus amb aquella i aquest altre, aquí o allà, però tenim poques oportunitats de trobar-nos tots. I això vam intentar l’altre dia, i a més a l’indret exacte de moltes de les nostres aventures infantils comunes.

Com que vaig intervenir en l’organització, al final van provar de fer-me parlar. I com volien que parlés si tenia aquell nus a la gola que saps que només s’aguanta perquè tens la boca tancada.

Sí, cada cop m’emociono més. Que bé.