Tramvia de Vallvidrera, carretera de Vallvidrera al Tibidabo, circa 1910*
Vet aquí, circulant per la part alta de la població –al darrere es veu l’Ideal Pavillon, que llavors era un hotel–, el tramvia de Vallvidrera, inaugurat el 28 de febrer de 1905 com una prolongació del llavors anomenat «tramvia del Tibidabo» (que feia el recorregut des del capdamunt del carrer Balmes fins a l’estació on sortia, i surt, el funicular del Tibidabo i que a partir del 1942 es va anomenar «tramvia blau»).
Fins l’any 1905, no hi havia cap sistema de transport regular entre Barcelona i Vallvidrera, un nucli de població fins feia poc independent que s’havia posat de moda com a lloc d’esbarjo familiar per a molts barcelonins. Hi havia un projecte de funicular, el funicular de Vallvidrera, aprovat l’any 1892, però encara no s’havia posat en marxa. La Companyia del Tibidabo, pensant que qui pica primer pica dos camins, va adquirir sis cotxes més –en tenia només quatre per al breu recorregut esmentat–, numerats del 5 al 10, per fer el nou recorregut. El número 5 és el que tenim a la foto. Aquests sis cotxes van tornar després a la línia original de la Companyia del Tibidabo.
El pi que apareix a la fotografia al costat del tramvia el deuen recordar –molt més alt i gros, però amb la mateixa forma– força lectors d’aquest bloc si han estat a Vallvidrera, perquè va aguantar gairebé un segle més. El van tallar l’any 1996.
Però també tenim proves que el tramvia arribava a la plaça de Vallvidrera. Aquest és el tramvia número 7 (a la dreta hi ha cal Trampa i l’hotel Sant Jordi; al fons, el carrer Mont d’Orsà; també al fons, a l’esquerra, es pot endevinar la carretera de Sarrià):
Tramvia de Vallvidrera, plaça de Vallvidrera, circa 1910*
Poc durà el monopoli del tramvia, ja que l’any 1906, a corre-cuita, la Companyia del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona va enllestir la instal·lació del funicular de Vallvidrera. Llavors, un altre tramvia va pujar des de les Tres Torres fins a l’inici del funicular, per enllaçar aquell funicular amb el nucli de Sarrià i amb Barcelona. I el 1918 ja es va allargar la línia del tren de Sarrià fins al Baixador de Vallvidrera (ja a la banda vallesana del túnel) i les Planes (el nom de l’estació ve del propietari del terreny, el senyor Jaume Planes), amb una parada prèvia també al peu del funicular de Vallvidrera, abans de travessar el túnel.
Tot i això, la Companyia del Tibidabo va mantenir els tramvies de Vallvidrera un quart de segle. Cap a l’any 1915 va substituir els sis cotxes per tres de més petits, que es van anomenar «tramvies d’hivern» i que van fer servei fins a l’any 1930. Ací en tenim un, a la mateixa plaça vista des de l’altra banda (observeu, al fons, com no hi ha encara escales que pugin a la «plaça de dalt», ni església; s’endevina, però, el perfil de la Vil·la Maria amb la teulada a dues aigües, gairebé a dalt de tot, al mig; la casa amb torre que es veu al capdamunt de tot és una que hi havia just a l’altra banda de la carretera del Tibidabo, als baixos de la qual hi va haver anys després una granja):
Tramvia de Vallvidrera, plaça de Vallvidrera, 1915 (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
Ara bé, per on pujava el tramvia de Barcelona fins a Vallvidrera si no pujava per la carretera de Sarrià? Doncs pujava per aquí:
Tramvia de Vallvidrera, camí de Vallvidrera a Barcelona, circa 1910 (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
Aquí en tenim una altra imatge. És el número 7 que hem vist abans a la plaça de Vallvidrera:
Tramvia de Vallvidrera, camí de Vallvidrera a Barcelona, circa 1910 (Font: Itineraris Tibidabo, de Josep Damé, Ajuntament de Barcelona, 2006)I doncs, des de l’actual plaça del Doctor Andreu, llavors anomenada plaça del Funicular, on acabava l’aleshores «tramvia del Tibidabo» –avui, «tramvia blau»–, primer agafava el camí que arrencava a l’esquerra de l’estació del funicular –el que és ara el carrer Manuel Arnús– i que enllaçava, com avui, amb la carretera de les Aigües, inaugurada tres anys abans, el 1902. La carretera esquivava ja llavors, com ara, la via del funicular mitjançant un pont. Just després del pont arrencava –i arrenca avui– a la dreta l’anomenat «camí de Vallvidrera a Barcelona», obert l’any 1888, el mateix any que es va obrir l’Arrabassada i també el mateix any que Vallvidrera, fins aleshores independent, va decidir ajuntar-se al municipi de Sarrià (l’annexió efectiva fou dos anys després; cal recordar que Sarrià no passà a formar part de Barcelona fins l’any 1921). Aquell camí, amb pendents de fins al 10%, encara existeix, passa pel costat de l’Escola Judicial espanyola i va a parar a l’Ideal Pavillon –just a sota de l’actual torre de Collserola–, on enllaça amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo.
Un cop passat l’Ideal Pavillon, on feia parada llarga, el tramvia baixava per davant del camí de la Budellera –l’indret exacte on està feta la primera foto–, passava pel costat d’on es concentraria el Barça els anys 1950-70, l’Hotel Vallvidrera, baixava pel carrer de les Alberes –llavors anomenat, com tota aquesta part del trajecte, «carretera del Tibidabo»–, passava per l’esplanada que després seria la plaça Pep Ventura –la «plaça de dalt», que acolliria l’estació «superior» de l’altre funicular, el de Vallvidrera– i arribava fins a la «plaça de baix», la plaça de Vallvidrera, on feia la volta.
Vallvidrera, boca de la font de la Budellera (foto: Gemma Miralda, La Vanguardia 28 juny 2009)
(Hi hagué durant uns anys, 1912-1938, un altre tramvia que eixia de la plaça de Catalunya, creuava tot Barcelona i pujava per l’Arrabassada fins al Casino, però aquest no ens afecta.)
Acabo amb una perla de la premsa sobre la Vallvidrera de fa un segle:
O sigui (per si no ho llegiu bé):
«Vallvidrera
»Durante los días 14, 15,16, 17 y 18 del corriente la colonia veraniega y el pueblo de Vallvidrera celebrarán gran número de fiestas que prometen revestir gran brillantez.
»Habrá tronadas, salvas de morteretes, hogueras, bailes de ramos en el entoldado, sardanas, batallas de serpentinas, globos aerostáticos, etcétera.
»El día 15 se celebrará un solemne oficio, con asistencia del Ayuntamiento, en la cual [sic] se cantará una misa del maestro Ribera.
»La colonia veraniega de este pueblo celebrará el día 12, á las diez en punto de la noche, el primer concierto instrumental, que dirigirá el maestro don Francisco Alfonso y se efectuará en el bosque.
»El programa es escogidísimo.
»La compañía de tranvías prestará servicio extraordinario.»
Aquí teniu, finalment, un reportatge emès per Barcelona TV sobre el tramvia de Vallvidrera:
www.btvnoticies.cat
*(Les dues primeres fotografies, de les quals no s’ha identificat específicament la procedència, són de Vallvidrera a través del temps, de Salvador Ferran, Vicenç Fonolleda, Cisco Tomàs, col. «Imatges i Records», Viena-Columna, Barcelona, 1996; hi ha també força informació gràfica sobre el tramvia de Vallvidrera i el seu recorregut a El tranvía del Tibidabo, d’Albert Giménez, J.R. Prous Editores SA, Barcelona 1991.)
