Plaça del funicular de Vallvidrera, circa 1910*Així era la plaça del funicular de Vallvidrera –«la plaça de dalt»–, que es va anomenar després plaça de Pep Ventura. Es pot observar com la nova estació construïda l’any 1906, a la dreta, va perfectament conjuntada amb la casa de la Colònia Pujol que es veu a l’esquerra, a l’altra banda de les escales que inicien el carrer d’Algarves. L’estació no ha canviat gaire en un segle, i la tanca modernista de la colònia també es conserva, amb la torreta o garita que fa angle i tot.
Estació superior del funicular de Vallvidrera, circa 1910*En aquesta altra fotografia de l’edifici de l’estació podem veure al mig del carrer, a l’esquerra de la foto, els rails del tramvia. Com ja vaig explicar, quan pujava per aquí no anava al Tibidabo, sinó a Barcelona, i segurament aquest era un dels punts més difícils de tot el recorregut per al tramvia, quan ja anava de baixada. O sigui, el pendent més fort potser no el trobava quan pujava de Barcelona a Vallvidrera, tot i el desnivell, sinó ací, quan es dirigia cap al capdamunt del camí de Barcelona, cent metres més enllà del trencall de la Budellera, per baixar a la ciutat.
A la dreta d’aquesta segona foto, darrere la petita alzina, s’entrelluca la Vil·la Maria, encara sense la balconada lateral que donava a la plaça, que es va construir més tard.
La foto que segueix és de la mateixa estació vista lateralment des de més amunt del mateix carrer –o sigui, seguint uns metres cap a l’esquerra les vies que vèiem a la foto anterior–, poc temps després de la inauguració. Aquí també es veuen amb claredat les vies d’aquell pioner tram. Rere l’estació, encara sense el mirador circular, ni les terrasses, ni les escales del jardí, ni les balustrades, la Vil·la Maria:
Estació superior del funicular de Vallvidrera, circa 1910 (foto: Fotos de Barcelona)* * *
I ara tenim una foto bastant original, amb un element menys conegut, que és el quiosc –o «pavelló», segons diu textualment la postal– Montserrat, que hi havia llavors en aquella plaça. La primera casa de la dreta és la Vil·la Maria, tot seguit l’estació del funicular de Vallvidrera Superior i al fons la Colònia Pujol. Segons un biògraf de Gaudí, Josep Maria Tarragona i Clarasó, el quiosc podria haver-lo fet anònimament el mateix arquitecte de la Sagrada Família, per assajar solucions constructives que després pensava aplicar a obres de més grandària.
Plaça del funicular de Vallvidrera, amb el quiosc Montserrat, (circa 1910; foto d’autor desconegut, conservat al fons Vicenç Fonolleda Monés)
Una altra foto del quiosc en un dia de nevada, presa des de l’altra banda, des del davant de l’estació del funicular. Aquesta imatge està datada l’any 1917 i és del Fons Salvany, de la Biblioteca de Catalunya, tot i que en aquest arxiu diuen que és “un quiosc del Tibidabo”. Sens dubte, per les cases del fons i pel lateral del primer restaurant Montserrat que s’endevina al costat, quan el restaurant encara era una mica de nyigui-nyogui, la fotografia és de Vallvidrera:
Quiosc de begudes de Vallvidrera (1917)
(A Flickr hi ha encara una fotografia més de la plaça presa per la mateixa època i des de la mateixa perspectiva que l’anterior, en aquest cas des de les escales d’Algarves, durant una festa amb ballada de sardanes i tot. Al fons, al mig, el mateix quiosc que acabem de veure i també, a la dreta del quiosc, el restaurant Montserrat. A l’esquerra de la foto es veu prou bé la façana de la Vil·la Maria.)
Llàstima que el quiosc desaparegués, però els amos van decidir que farien més duros amb un gran bar-restaurant –que també va acabar morint tot i tenir una porxada ben bonica. Els del Montserrat no van pensar que de quioscos com aquell no n’hi havia cap enlloc més.
* * *
[Afegitó posterior]. Jo havia escrit a continuació, equivocadament (marco amb negreta l’error):
Tot seguit teniu l’estació del Peu del Funicular tal com era quan va ser inaugurada, i abans que hi passés per sota el tren que després va anar cap a les Planes i més tard a Sant Cugat, Sabadell i Terrassa. Les vies que es veuen no són pas les del funicular –les del funicular arrenquen darrere l’edifici de l’estació–, sinó les del tren, un tren que no hi arribava perquè encara s’estaven fent els túnels que havien de travessar els turons de la Bonanova. Per descomptat, tampoc existia el túnel llarg que anava al que s’anomenaria Baixador de Vallvidrera, a l’altra banda del Tibidabo, que es va inaugurar l’any 1918.
Estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, circa 1910 (presa de l’Arxiu Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya)Em va escriure Ricard Olivella, el 10 gener 2010, amb aquesta rectificació:
Les vies que surten en primer pla són les del tramvia d’Anglí. Tramvia que començava a les Tres Torres i que pujant pel carrer d’Anglí arribava com molt bé comentes fins al Peu del Funicular, quan encara no existia el tren cap a les Planes i el Vallès.Gràcies, Ricard.
Tal com deia en Ricard, efectivament, aquí teniu la mateixa estació del Peu del Funicular amb el tramvia, en una foto que he trobat després:
(Presa d'un document de l'usuari 18301 de Foro Trenes)
* * *
I així és com era el funicular al començament, si fa no fa fins a la guerra (el pont del fons és el de la carretera de les Aigües):
Funicular de Vallvidrera, 1906-1936? (presa de Remontées Mecaniques)En aquestes dues fotos que segueixen, fetes des del pont de la carretera de les Aigües, el veiem tal com va ser des de la guerra (aquesta dada no és segura) fins al 1980:
Funicular de Vallvidrera, 1936?-1980 (preses de l’Arxiu Cuyàs, Institut Cartogràfic de Catalunya)I aquí el veiem en dues fotos més (de l’arxiu de FGC i de José Mora) després del túning que li van fer l’any 1980. Amb aquest aspecte, sense complexos, va continuar funcionant fins al 1998:
Funicular de Vallvidrera, 1980-1998 (reproduïdes a Remontées Mecaniques)I aquest és el funicular actual:
Funicular de Vallvidrera, 1998- (presa de Remontées Mecaniques)*Les dues primeres fotografies són de Vallvidrera a través del temps, de Salvador Ferran, Vicenç Fonolleda, Cisco Tomàs, col. «Imatges i Records», Viena-Columna, Barcelona, 1996.
