dijous, 12 d’abril de 2012

Joan Maragall no té biografia?

Em penso que he llegit totes les biografies que s’han fet de Joan Maragall. Quan dic totes vull dir totes. Però no és tan difícil, perquè no n’hi ha gaires. Més: jo diria que no n’hi ha cap. Perquè la que s’acosta més a descriure qui era Maragall no és una biografia sinó una tesi doctoral, la de Moreta. I no tracta, en teoria, de la vida de Maragall sinó del seu pensament filosòfic i religiós. Doncs és la que retrata més bé qui era, com era i què va fer el poeta al llarg de la seva vida. I, no cal dir-ho, què pensava, com pensava.

La resta d’obres que tracten sobre la vida de Maragall són semblances, esbossos, aproximacions, perfils, descripcions col·laterals. No és que no donin informacions valuoses sobre Maragall, però són clarament insuficients, parcials, superficials o del tot acrítiques.

O sigui, no hi ha biografies, ni una, de qui és considerat un dels màxims exponents de la literatura catalana des de la Renaixença, el primer poeta del Modernisme –el primer poeta modern, podríem dir–, un dels primers assagistes catalans, un gran polemista, la consciència crítica de la burgesia de Catalunya, un introductor a casa nostra de tants autors estrangers imprescindibles: des d’Homer i Píndar fins a Goethe, però també Nietzsche i Schopenhauer, passant per autors tan diversos com Novalis, Carlyle o Ruskin...

No hi ha biografies de Maragall, mira que és trist.

Abans que s’apagui la flama dels últims que en van sentir a parlar de primera mà i dels quals encara es podria obtenir un testimoni de segona mà, potser alguna editorial s’hi haurà de posar. O, més ben dit, alguna institució pública, perquè parlem de patrimoni general. O alguna entitat privada que es vulgui gastar els quartos i fer aquest servei a la comunitat. Però algú s’hi hauria de posar, i de seguida. Em sembla, vaja. Ni que sigui per recuperar documents que, fins i tot en casos com aquest, a partir de la tercera generació poden deixar de tenir interès per als descendents i, doncs, poden desaparèixer.

Em consta que hi ha documents, papers, matèria primera. Però s’han de demanar, aplegar i ordenar. I això vol temps.

A mi no em busqueu, encara que tindria una bona part de la feina feta. No em busqueu perquè no vull saber res d’editorials. Paguen malament i no et deixen fer la feina amb tranquil·litat. I així no es pot treballar amb pau. No es pot treballar bé. No es pot treballar.

Fer una biografia de Maragall requereix temps i vocació. Ignasi Moreta –al qual només conec de vista, i fa tants anys que ens vam veure que segur que ell no em pot recordar– potser tindria vocació per fer-ho. El que no crec que tingui són massa diners. Però potser algú n’hi podria facilitar. Si és que li interessa entomar el repte, que no ho sé.

Bé, queda dit.

(Aquí vaig parlar també de Maragall i de la seva vida, fa un temps, de manera col·lateral.)

Afegitó 14 abril: aquí Ignasi Moreta contesta.