diumenge, 14 d’octubre de 2012

Catalunya ja és a dins

Hi ha una qüestió en tot això que es diu sobre el que comportaria o comportarà que Catalunya esdevingui estat sobirà que no acabo d’entendre, suposo que com a conseqüència que no en sé prou d’afers jurídics.

És aquest: Catalunya ja és, ara com ara, dins la Unió Europea. O els catalans, per ser més precisos.* De manera que perquè quedés fora hauria de ser expulsada –els catalans hauríem de ser expulsats de la UE un darrere l’altre. I perquè Catalunya sigui expulsada no n’hi ha prou que votin en contra seva un país (Espanya), o més d’un, o la majoria.

Si vol quedar-se dins d’Europa, com els altres, n’hi ha prou que Catalunya compleixi el que l'actual Tractat de Lisboa estableix com a condicions mínimes per continuar formant-ne part. Condicions que ara com ara, ja que hi som, no compleixen la majoria de països, si no vaig errat, començant per Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya –encara més si Catalunya decideix anar pel seu compte: llavors Espanya baixaria uns quants graons en aquesta classificació macabra– i Itàlia.

De manera que no hi ha cap motiu perquè Catalunya sigui expulsada de la UE, si no és que la UE es dissol perquè la majoria dels estats membres no poden complir les condicions establertes.

No sé, doncs, per què es parla tant de les dificultats que tindria Catalunya per ingressar a la UE si de fet no li cal ingressar: ja hi és.

* * *

* Annex: extractes dels articles n. 9 i 10 del Tractat de Lisboa:

«La Unió respectarà en totes les seves activitats el principi d’igualtat dels seus ciutadans, que es beneficiaran, amb igualtat, de l’atenció de les institucions, els òrgans i els organismes europeus. És ciutadà de la Unió tota persona que tingui la nacionalitat d’un estat membre.»
Tots els catalans complim aquesta condició: encara que a molts ara no ens agradi, en el moment de decidir que anem pel nostre compte ho podrem fer perquè tenim la nacionalitat espanyola, és a dir la nacionalitat d’un estat membre.

«La ciutadania de la Unió s’afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la.»
O sigui, els catalans seríem igualment membres de la UE tret del cas que Espanya ens expulsés a tots, un per un (incloent-hi els del PP, Ciudadanos, etc.), i ens declarés no espanyols. Espanya no pot «expulsar Catalunya»: hauria d’expulsar els ciutadans.

«Els ciutadans estaran directament representats a la Unió a través del Parlament Europeu.»
I doncs, els catalans tenim el mateix dret de representació a la UE que els espanyols (o que els que ara com ara són, jurídicament, «la resta d’espanyols»). El màxim que ens podria passar és que Catalunya no tingués representació, temporalment, dins el Consell dels Estats fins que no fos reconeguda com a estat, però això no podria trigar a reconèixer-se, perquè seria absurd que els catalans estiguéssim al Parlament Europeu i tinguéssim tots els drets de la resta d’europeus i en canvi no tinguéssim representació al Consell. Com que això seria una discriminació a uns ciutadans de la UE, la UE ho hauria d’arreglar, i a més d’una manera ràpida.

* * *

(La imatge l’he presa de Catalonia Direct)