dimecres, 10 d’octubre de 2012

Ei, que no hem assassinat ningú

Uf, quin mal rotllo tot el matí. He somiat, fixeu-vos quina bestiesa, que m’havia de llevar per anar a treballar com a conductor d’autobús de Transports Metropolitans Barcelona i que decidíem al sindicat que els nostres sous estaven en perill –els nostres / sous, eh?, al tanto quan ho llegiu– i ja no podíem tolerar que ens els baixessin més no fos cas que es poguessin equiparar als salaris de l’infeliç professorat de secundària, aquella gent desgraciada de segona categoria que no fot res més que explicar històries a la canalla, i a més no ens donarien la paga de Nadal!, quin desafiament, i llavors hem decidit el sindicat i jo, com els apòstols quan parlaven de “l’Esperit Sant i Nosaltres”, que calia fer el que fos per impedir-ho, i que havíem d’aconseguir que tot Barcelona sabés la gran injustícia que comportava que tinguéssim una feina tan mal retribuïda, no tan malament com la de qui fa classes, això no, vade retro, però deunidó, i aleshores havíem decidit primer que per cridar l’atenció de les autoritats mataríem amb força sadisme pensionistes que cobren 290 euros, quina barbaritat, per no fer res, i també pelaríem membres d’aquell col·lectiu d’idiotes que arriben a treballar per 300 euros al mes, o menys, quins acudits, com en temps de l’esclavitud, ja els espavilaríem l’esma, ja, el meu sindicat i jo, però no ho farem perquè el nostre sindicat és per defensar gent que cobra uns sous “una mica” superiors que el d’aquesta gent infausta, només sis o set vegades més com a mínim –és per això que he posat “només una mica” amb cometes, per remarcar la ironia i perquè vegeu que tenim un grandíssim sentit de l’humor, hihihi–, i que també assassinaríem i violaríem unes quantes persones invàlides i un gos que passava per allà, i a altres les cremaríem de viu en viu o les segrestaríem, però llavors uns figaflors i unes cagades a les calces del sindicat que vés a saber d’on sortien, deuen ser de l’última fornada, han dit que preferirien no matar ni assassinar ni violar ni cremar ningú, i que era millor deixar-los sense transport públic, que també era cruel però menys, i que ja s’espavilaria la gent per anar a treballar, els que tinguessin feina, hahaha, hehehe, que graciós que estic avui, i finalment vam votar i va guanyar la figaflorada, imbècil, cul d’olla, cagada i pixanera, i no mataríem ningú, ni assassinaríem, ni violaríem, així no hi ha manera d’avançar en el camí cap a l’alliberament del personal que treballa de xofer, feina sacrificada com n’hi ha poques –és per això que no hi ha cap llista d’espera per entrar a la plantilla, hohoho, ara he dit una mentideta–, i el somni ha anat així.

Finalment m’he despertat i he recordat que sí, que sóc conductor d’autobús però que puc dormir un parell d’hores més perquè el meu torn avui comença més tard ja que en cada torn tenim dues hores de vaga, i, atenció, no les cobrem! –bé, ja ho veurem, pobres d’ells que no ens paguin, llavors sí que en muntarem una de grossa–, però bé, ara deixeu-me en pau, “bona nit”, huhuhu... Zzzz.