Gent de ciències

No sé si són acudits vells, però me’ls acaben d’explicar i m’han fet gràcia.

Un:
Cau un globus aerostàtic en un camp i el pilot, desorientat, demana a un senyor que hi ha per allà:
—Perdoni, sap on som?
—Sí, vostè és dins d’un cistell de vímet força gros, sota un globus aerostàtic desinflat, enmig d’un camp sembrat de bledes.
—Molt amable. Vostè és de ciències, no?
—Sí, per què?
—Perquè m’ha donat una informació tan precisa com inútil.

I l’altre:
Un màster d’aquells tan moderns va a fer un estudi de camp a la muntanya. Troba un pastor amb un enorme ramat d’ovelles. Diu l’expert:
—Ja sap quantes «cabretes» té? Vol que l’hi digui?
—Psé. Si ho endevineu, us en dono una.
L’home de ciutat fa unes quantes fotografies digitals del ramat, treu un ordinador portàtil, comença a ampliar les fotografies, a quadricular-les, a fer càlculs i dibuixos i operacions amb la calculadora i al final diu:
—El ramat té 1.754 ovelles.
—Deunidó! Ho heu encertat! Bé, ja podeu triar la que vulgueu.
El màster fa la tria. Diu el pastor:
—Vós deveu ser un auditor, o consultor o com se digui, no?
—Sí, com ho sap?
—Perquè heu vingut aquí sense que ningú us ho demanés, m’heu dit una dada que jo ja coneixia i no teniu ni idea d’ovelles, perquè heu triat el gos d’atura.

Que ningú no se m’enfadi, ara, eh?, si hi ha gent de ciències i màsters i auditors que llegiu això. Que és només per riure una mica.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)