La fi dels diaris?

Vam parlar de la fi dels quioscos i ara toca la dels diaris. Els diaris de paper que alhora són de pagament, és clar, no els diaris com a producte, ja que la selecció d’informació tothom diu que serà una de les feines més importants de la societat del coneixement, que cada cop té més pes en l’organització i els negocis del món occidental. I pel que fa als diaris de paper que són de franc, doncs ja veurem què passa, però podria ser que en un futur molt pròxim només hi hagués aquests. He acabat de llegir aquesta setmana L’ultima copia del New York Times. Il futuro dei giornali di carta, de Vittorio Sabadin (ed. Interventi Donzelli, 2007; he sabut que també ha sortit en anglès i en espanyol, ara fa uns dies). És un llibre que, sense trencar esquemes, simplement recull i ordena tot el que s’ha dit arreu del món sobre el (poc) futur que sembla que tenen els diaris de pagament fets amb paper, tal com els hem conegut durant tres segles.

Sabadin és un periodista de La Stampa de Torí que ha sorprès mig món, en els darrers dos anys, per la lucidesa i la contundència de les seves anàlisis. I el fet curiós és que Sabadin no inventa, sinó que es dedica a arreplegar informació d’ací i d’allà i a fer-la entenedora, a ordenar-la de manera estructurada i a resumir què és el que hi ha: o sigui, ell descriu senzillament les coses com són. En aquest llibre que us dic, fa una anàlisi molt detallada de cap a on ens porta la situació actual, l’èxit inesperat de la premsa de franc, la simplificació de tot el procés d’elaboració, edició i distribució de notícies gràcies a internet i la globalització consegüent, i el fenomen dels blocs i, en general, del periodisme ciutadà –ja hi ha diaris, fins i tot de paper, amb notícies seleccionades i elaborades per gent normal i corrent, sense periodistes o amb un nombre mínim de periodistes que hi fan només l’últim retoc tècnic.

Com deia, tot això ho sabíem, però calia que algú ho posés plegat i ordenat per capítols. Sabadin no treu gaires conclusions més enllà de les evidents. Només deixa que la gent que ha estudiat tots aquests fenòmens, i els fets, parlin per ells mateixos. I el món –ja s’entén que és el món professional, el gremi– s’ha rendit un cop més a la capacitat de fer entenedora la realitat més complexa que ha demostrat Vittorio Sabadin.

Aquí ens en toca una mica, d’aquesta congratulació general per la clarividència de l’amic Sabadin, perquè Vittorio Sabadin està molt connectat amb un dels laboratoris de premsa més importants d’Europa, el d’Antoni Cases (Cases i Associats), que redissenya les capçaleres més capdavanteres de la premsa mundial des de la Diagonal de Barcelona. (Per cert, ja que em consta que han patrocinat l’edició en anglès i l’espanyola, a veure si fan un esforç i la treuen també en català; i de passada també la web, eh? Va, home, que traduir-la són quatre quartos.)

En fi, el llibre us el recomano de tota manera, sigui en un idioma o en un altre.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)