dimarts, 25 de maig de 2010

«Alonso, tercer!»

O «Alonso, sisè», o «Alonso s’ha retirat», o «Alonso, últim». No me’n sé avenir. De vegades he demanat per curiositat a un aficionat a la fórmula 1 com ha anat la cursa i m’ha dit com a primera informació qualsevol de les frases anteriors. Ho diuen, que quedi clar, catalans de soca-rel, tal vegada no votants de re, com tanta gent, però potser simpatitzants de CiU o fins i tot d’ERC. (Si ho són del PSOE o del PP llavors ja no hi ha tanta sorpresa, tot i que sempre et crida l’atenció aquestes manifestacions tan clares i evidents del nacionalisme –colonialisme mental, en aquest punt– que s’autoanomena no-nacionalista-per-definició.)

I si llavors els dius: «No t’he demanat què ha fet Alonso, perquè a mi aquest paio m’importa un rave, t’he demanat per la cursa», et miren amb la cara aquella de condescendència infinita, que odio d’allò més, com si et tractessin de provincià que no sap estar per damunt de les «peculiaritats regionals».

Et diuen provincià a tu! Ells, imbuïts del nacionalisme colonial espanyol, no són provincians, encara que només sàpiguen dir-te que Alonso ha fet tercer. El nacionalista provincià ets només tu!!

No, a mi m’és igual que em diguin «Alonso, tercer» com «Alguersuari, catorzè». El que m’importa –no gaire, ja ho deia, només ho demano per curiositat o per cortesia– és saber com ha anat la cursa, o sigui, qui l’ha guanyada, qui més ha pujat al podi, si hi ha hagut accidents, etcètera. I aleshores, sorpresa!, potser et reconeixen que ni tan sols saben «els detalls» de la cursa, perquè no n’han vist el final, han hagut d’anar a dinar i han mirat després el resultat a les webs del Marca o, ai, d’El Mundo Deportivo, el titular de les quals era justament aquell que t’han dit: «Alonso, tercer.»

Només accepto que em parlin com a primera informació d’aquest Alonso si ha guanyat: «Alonso, primer» em sembla una informació correcta i neutral. Tot i que seria encara més correcta «Primer ha fet Alonso» (o «El primer ha estat Alonso», per a qui li resulti estranya l’altra construcció), on el subjecte continua sent el mateix però comences la frase assenyalant que «el primer», que és la dada important, ha estat en Tal.

Malament veig el futur del país si el present, fins i tot en el terreny de les afeccions voluntàries, el tenim colonitzat d’aquesta manera tan mesella.

Escric això no per retreure res a ningú –cadascú se sap les seves preferències i és ben lliure de triar-les–, sinó només per fer reflexionar qui s’hi pugui sentir retratat i, amb la reflexió, se li desvetlli la consciència i digui: «Coi, si té raó, que ruc que sóc!»

En aquesta colonització ha tingut un paper important TV3, no cal dir-ho. Els seus responsables han explicat sense cap vergonya que si no donen un protagonisme especial a Alonso en la retransmissió perden audiència. Amb aquest argument, també podrien posar les pel·lícules en espanyol, no? I de tant en tant corridas de toros, i (més) notícies sobre les folklòriques, i l’Argiñano, i... En fi, copiar directament Telecinco, Televisión Española i companyia, almenys en les franges horàries i els tipus de programes en què aquestes cadenes guanyen en audiència l’emissora catalana. Es tracta de competir en qui fa la millor televisió o en qui fa la millor televisió espanyola?

(El de la foto de dalt no és Alonso, és un altre.)