dimarts, 11 de desembre de 2012

Carn d’olla

És una llàstima, ja ho he suggerit alguna altra vegada fa poc, que ho sexualitzem tot. En aquest cas em penso que va ser l’Empar Moliner. Empar, carinyo, em caus bé i ets molt graciosa, però això no t’ho perdonaré. Ara diem «carn d’olla» i la gent pensa que dius una barroeria.

Bé. La carn d’olla de debò. L’he tastada arreu i durant anys, buscant sempre el gust i la qualitat de la que feia la meva mare. Fins fa uns dies sense èxit. Però finalment, després de tant de temps, n’he trobada una de molt semblant. L’escudella no –era un altre caldo i, a més, ¿que no ho saben, que els galets d’una escudella no poden ser al dente, sinó bullits fins que gairebé es desfacin a la boca?–, però la carn d’olla estava al punt i segurament era feta amb una recepta molt similar a la que jo coneixia –coneixia en els resultats, mai no me n’he sortit quan he intentat reproduir-la.

Res a veure amb la carn més aviat eixuta i dura que et posen als restaurants de «menjar casolà» on t’ofereixen aquest plat, tant a ciutat com a pagès; res a veure amb el pit de gallina seca, amb el xai esfilagarsat, amb les botifarres insípides, amb els morros i els peus i les orelles del porc reunits de manera promíscua –o sense aquests complements imprescindibles, que «no els posem perquè a la gent no els agraden»–; res a veure amb els cigrons de pot i la col esfullada, amb les patates i la pastanaga tallades a quadrets com si fossin per a una amanida russa.

Res a veure amb tot això. Just al punt de melositat, contundència, blanor i poca sal. Excel·lent. I un bon oli per regar-ho.

És un pèl lluny si sou de les comarques centrals o del sud. Això que us dic ho trobareu a Fornells de la Muntanya, al costat de la collada de Toses. Can Casanova, 972 736 075.

S’ha de reservar taula i avisar almenys un dia abans si el que voldràs és carn d’olla –això sol ja diu molt sobre com va el tema. Sol estar ple, em van dir. Quan jo hi vaig anar, un dia de cada dia tocant cap de setmana, era atapeït com un ou. Tenen altres plats casolans que fan molt bona pinta: arròs a la cassola, caça, canelons.

Jo, amb bona companyia, em vaig dedicar a la carn d’olla i en vaig tenir prou.