«Tota persona és una síntesi de cos i ànima disposada de manera natural per a ser esperit. Aquesta és la nostra estructura. Tanmateix, la gent prefereixen estar-se al soterrani, és a dir, dins les categories de lo sensible. I no sols s’estimen més viure al soterrani, sinó que tenen una iŀlusió tan gran d’anar a parar allà que s’enutgen moltíssim amb qui els proposa pujar al primer pis –són a casa seva!–, a la planta dels senyors, que sempre és buida i els espera.»*• • •
«Sigues neci, tingues una opinió avui, demà una altra, després altra vegada la d’abans-d’ahir i una de nova divendres; sigues un neci, converteix-te en diversos o divideix-te, tingues una opinió anònima i una altra amb el teu nom, una de verbal i una altra d’escrita, una com a funcionari públic i una altra com a particular, [...] i veuràs que aquest és un món magnífic fet a la teva mida!»**
(En el segon centenari del naixement del filòsof Søren Kierkegaard, 1813-1855)
------
* La malaltia mortal (Sygdommen til döden [Anti-Climacus], 1849)
** L’instant (Øieblikket, 1855)
