«Veient que els ciclistes es passen les normes pels dallonses i fan exactament el que els rota –circular per les voreres, no fer cas dels senyals de trànsit, anar contra direcció–, les autoritats, en comptes de moure’ls un sagramental grandiós, canvien el codi. Ja que no poden aconseguir que el compleixin tal com està escrit ara, doncs el reescriuen perquè s’ajusti a les barbaritats que cometen. Així, després podran dir, sense mentir, que han aconseguit que els ciclistes el respectin. És el disbarat pur. Si a còpia d’incomplir sistemàticament unes normes del codi de circulació aconsegueixes que les canviïn perquè, així, acomodades als teus deliris, ja no te les saltis, per pura regla de tres a còpia d’incomplir de manera repetida determinades normes del codi penal, acabaran per modificar-les, perquè no hagis de carregar l’enuig de quedar com un delinqüent o un criminal. Em sembla que començaré a treure’m demà mateix el permís d’armes i després passaré per l’armeria del barri, a Viladomat amb Parlament, a veure què hi tenen.»Quim Monzó, La Vanguardia 10 juny 2010
