»Des dels anys de la Primera Guerra Mundial, passant per la dictadura de Primo de Rivera, s’observa com el nacionalisme conservador va guanyant terreny, en potenciar una visió del passat militarista, tradicional i catòlic (es commemorà el mite de la Reconquesta, la batalla de Covadonga o el Cid), el procés de la qual culminarà durant la dictadura franquista, que es farà seus ideològicament els símbols i mites nacionals, des dels Reis Catòlics a Goya, Cervantes, els Àustries, El Escorial [...]
»Durant el període democràtic, hem assistit a una nova epidèmia de commemoracions, com les de Carles I, Felip II o els fastos del descobriment d’Amèrica el 1992, per culminar amb el deliri cervantí del 2005 [...] En tots aquests esdeveniments s’ha projectat una visió triomfalista, panamericanista i globalitzadora d’Espanya a través de la seva llengua i la seva herència cultural, davant les “amenaces” dels nacionalismes “perifèrics”.»
Ana Carmen Lavín Berdonces, «El Greco entre dos siglos. De la construcción de un pintor al nacimiento de un mito», a Domenikos Theotokopoulos 1900. El Greco, catàleg exposició, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior de España (Seacex) - Instituto Nacional de Bellas Artes de México - Tf Editores, Mèxic DF 2009, pàgs. 51-52. L’autora de la citació és la gerent del Museo del Greco de Toledo i va ser la comissària científica de l’exposició esmentada.
Afegitó del 2 febrer 2011. Lema d’una exposició del CCCB, «El d_efecte barroc», gener 2011: «Lo hispano está embarrocado. ¿Quién lo desembarrocará? El desembarrocador que lo desembarroque buen deshispanizador será.»
