divendres, 7 de gener de 2011

Tòpics desemmascarats (3): «No se n’ha de dir xampany, se n’ha de dir cava»

Mireu:

- Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC):
xampany 1 m. [...] Vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya. 2 m. [...] Vi escumós elaborat en una cava.

- Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana (GDLC):
xampany m [...] Designació ordinària del vi escumós criat en cava, obtingut de varietats de raïm adients i que, en destapar l'ampolla, produeix escuma o efervescència natural i persistent, a causa del seu contingut en diòxid de carboni dissolt en estat de sobresaturació.

- Gran diccionari 62 de la llengua catalana, diccionari d’ús d’Edicions 62 (GDLC62):
xampany 1. Vi escumós criat en cava i elaborat a l’estil de Xampanya. 2. Denominació tradicional del vi escumós.

- Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll (DCVB):
xampany Vi escumós elaborat a l’estil de la comarca francesa de Champagne.

- Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra (DGLC):
xampany Vi escumós elaborat a l’estil de Champagne.

(Les cursives són meves.)

I doncs, és fals que dels xampanys n’hàgim de dir caves o vins escumosos o una altra cosa quan no hagin estat elaborats estrictament a la regió francesa de Xampanya. Provingui d’on provingui, si és un vi escumós en podem dir xampany, cava, vi escumós o vi aixampanyat. O sigui, tornem-hi, no és incorrecte des del punt de vista lingüístic dir-ne xampany, del cava.

Una altra cosa són els problemes comercials que puguin tenir els productors de cava i d’altres vins escumosos amb les denominacions d’origen i amb les etiquetes dels seus productes. Però això no afecta ni la manera de parlar dels catalans ni la correcció de la paraula xampany, que té més d’un segle d’història al darrere. Només faltaria.

Quan algú et diu amb contundència que del cava no se’n pot dir xampany penses de seguida que aquella persona té interessos econòmics en la promoció de la denominació comercial «cava». O que està mal informat. És com si algú t’amonestés per dir caviar d’uns ous d’esturió que no vénen de Turquia, o per anomenar corbata aquella peça de roba que no està feta a Croàcia, o per dir que tens un cotxe encara que no s’hagi fabricat a Hongria, o per descriure’l com a sedan si no és anglès. (Suposo que s’entén implícitament que caviar, corbata, cotxe i sedan són mots d’origen turc, croat, hongarès i anglès respectivament. Però no hem de demanar permís cada vegada als membres de les acadèmies de les llengües de les quals provenen les paraules esmentades per fer-les servir.)

Una cosa són les marques, els interessos i les prohibicions comercials i una altra la llengua i els seus usuaris, que també podem parlar de cel·lo, de vambes, de dònuts i de moltes altres coses sense que la cinta adhesiva, les esportives o les rosquilles siguin de les marques comercials corresponents.

I això no vol dir que estigui en contra de la promoció del mot cava. A mi ja m’està bé. Però sense prohibicions lingüístiques, sisplau, que no us pertoquen.

Mutatis mutandis, això és força similar al que deia amb motiu de les marques comercials que ara patrocinen a alguns equips esportius. Es diguin com es diguin oficialment els equips, no hi ha res que impedeixi als parlants –ni als mitjans de comunicació, ara que hi som– continuar parlant del Manresa, del Reus Esportiu, del Joventut o del Voltregà. Com sempre, vaja.