dimarts, 22 de febrer de 2011

Revolta general al món àrab

¿Té a veure tot això que passa ara amb el que dèiem fa dos anys i mig o tres sobre les noves vies d’entrada de l’esperit democràtic –les novel·les, les sèries de TV, la manera d’informar i d’enfocar les coses per part d’al-Jazira– en aquells pobles fins ara subjugats? Ni idea. Ja ens ho diran els experts al final, quan hagin tingut temps d’analitzar tot el que està passant aquests dies, aquestes setmanes.

Però per mi hi ha relació, ja ho crec. El món canvia molt de pressa. Aquestes revolucions no són com la que va dur Khomeini al poder iranià fa més de trenta anys. Encara que hi pugui haver algun país en què una minoria s’aprofiti temporalment de la moguda i a curt termini i potser a mitjà encara no deixi arribar allí la democràcia, la generació de la gent que protesta ara ja no sap ni qui va ser Khomeini, si no és que ho repassa a classe d’història. És la generació que s’ha enganxat a les sèries Nur, Els anys perduts, Pom de flors i les que han vingut després, la generació que retratava ja fa sis anys Rajaa al-Sanea. Tot això no té aturador, és l’ànima del poble esdevingut adult i que, de sobte, ha descobert que és majoritari. Gràcies a internet, a la globalització de les comunicacions, a la impossibilitat de mantenir-te aïllat en un racó de món. Bé, la tesi no és meva, molta gent ho diu.

En qualsevol cas, no hem d’esperar que la democràcia que tindran allà sigui pastada a la nostra. No ve d’aquí si una mica més bona o una mica més dolenta, segur que serà diferent. El nostre sistema no és el súmmum, això ja ho hauríem de tenir coll avall. I potser encara ens ensenyaran alguna coseta i tot.

(Espero que els amics de Revolta Global no s’enfadin per haver-los manllevat el logo.)