dissabte, 11 de febrer de 2012

Reptes publicitaris (8): «Les normes estan per complir-les»

Ho copio de l’article publicat al bloc Punyetera Llengua, de Maria R. Mariné, el 31 de gener del 2012:


Les normes hi són: ara falta complir-les

«No se sap ben bé si és perquè no hi ha catalans que siguin bons publicistes o perquè els que hi ha creuen que el català no és apte per al llenguatge publicitari, però el cas és que cada dia ens hem d’empassar eslògans amb regust forà.

»“Les normes estan per complir-les”, llegim cada dia amb lletres ben grosses al metro. Sí, d’acord que la frontera entre ser i estar hi ha vegades que és poc clara i és difícil marcar-la. D’acord que els diferents llibres d’estil i gramàtiques es contradiuen. Però en aquesta frase tot són excuses de mal pagador.

»L’eslògan, a part d’evidenciar una alarmant falta de responsabilitat lingüística en una empresa pública, posa de manifest que hem perdut el nord en l’ús de ser i estar. Si no tinguéssim al cap el castellà, la frase seria inintel•ligible. Podem dir que la taula està per parar; afirmar que, veient com està tot, estem per passar-nos a la vida contemplativa, i, fins i tot, demanar que estiguin més per nosaltres.

»D’aquestes tres estructures, l’única possible per a les normes és la de la taula està per parar, perquè és l’única que admet un subjecte inanimat. Llavors l’eslògan voldria dir que les normes encara estan per complir, que, de fet, en aquest cas és el que passa, perquè la veritat és que no es compleixen.

»Però el que vol dir és que les normes existeixen i la seva raó d’existir és que es compleixin. I en català, a diferència del castellà, estar no vol dir mai existir, que és justament el primer significat de ser. El que passa és que, en català, aquest sentit existencial l’acostumem a reforçar amb el pronom hi, segurament perquè les coses existeixen en algun lloc, encara que sigui metafòricament. És la mateixa estructura que fem servir quan preguntem “Que hi és, el Joan?” L’espai és implícit i, d’altra banda, imprescindible. Potser per això en el sentit figurat també necessitem el pronom. És cert que també podem dir “les normes són per complir-les”, com diem “els ganivets són per tallar”, però llavors el sentit és més utilitarista: respon a la pregunta “per a què serveixen?”, no pas “quina és la seva raó d’existir?”

»Així doncs, l’eslògan hauria de ser “Les normes hi són per complir-les”. I ja ho crec que a més d’un cal que l’hi recordin.»