dissabte, 25 de febrer de 2012

Testament vital

«Anit, ma mare i jo estàvem asseguts a la saleta parlant de moltes coses de la vida, entre elles del tema de viure/morir.

»Li vaig dir: “Mare, mai em deixes viure en estat vegetatiu, depenent de màquines i líquids d’una botella. Si mai em veres en eixe estat, desendolla els artefactes que em mantenen viu. Preferisc morir-me.”

»De sobte, ma mare es va alçar amb cara de sorpresa i amb certa expressió d’admiració. I em va desengegar el televisor, el DVD, l’ADSL, el cable del PC, l’mp3/4, la Play-2, la PSP, la Wi-Fi, el telèfon fix, em llevà el mòbil, l’Ipod, la Blackberry, i llançà al poal del fem totes les cerveses!

»La mare de Déu, quin ensurt! A poc em muir!»

(Anònim pres de la xarxa, via Víctor Iñúrria, Migjorn)