dimecres, 15 de febrer de 2012

Reptes publicitaris (9): «Esforçar-se és gaudir»

Un famós entrenador de futbol gairebé divinitzat ha estat contractat des de fa un temps per un banc com a imatge de la filosofia que pretén tenir aquest banc.

Una de les idees que es posen en boca del celebèrrim i mai no prou lloat personatge i que omple a hores d’ara els aparadors de l’entitat és la següent:
Esforçar-se és gaudir. És com l’escalador que puja una muntanya. Dius: “Això és patir.” No, és plaer, ho ha escollit ell. És dur, passarà fred, tindrà accidents, però gaudeix.
Doncs bé, segons la normativa em penso que aquest gaudir i aquest gaudeix són incorrectes. Podem gaudir d’alguna cosa o podem gaudir alguna cosa, però no podem gaudir sense més. Dit amb terminologia tècnica –a veure si avui no m’equivoco–, gaudir admet un ús amb complement preposicional i un ús amb complement o objecte directe, però no un ús absolut. Sempre hi ha d’haver alguna cosa al darrere. Això ens diuen.

I llavors la gent, davant aquest engavanyament, tria el camí més fàcil i diu disfrutar –pres de l’espanyol i no acceptat segons la normativa.

Com caldria fer-ho perquè fos canònic? «Esforçar-se és gaudir de la vida [...] tindrà accidents, però gaudeix la muntanya.» Solucions d’aquesta mena. Qualsevol cosa, però no el gaudir sol. Segons la normativa, gaudir sense complements és com si diguéssim: «El vigilant té.» Té què? Té gana? Té son? Té un Ferrari Testarossa? Té de tot? Ha de tenir alguna cosa!

I amb el sinònim fruir ens passa el mateix. Sí que podríem dir xalar sense complements («esforçar-se és xalar»), però aquest verb el solem reservar per a contextos festius, gairebé esbojarrats, i no per descriure el gaudi íntim, la satisfacció personal, que és el que sembla desprendre’s del context esmentat.

Com ho hauríem d’arreglar? Molt fàcil: amb un gaudir sense cotilla. Tal com ho diu l’ídol. Jo gaudeixo, tu gaudeixes, ell gaudeix... És un cas clar en què ha de canviar la normativa. Si no, ens tanquem portes, o les obrim al barbarisme.

Ara, potser ja és massa tard. Disfrutar ja ho trobem pertot, i a mi no em sembla malament. Però no hauríem de perdre el gaudir, almenys per a determinats contextos i registres idiomàtics.

* * *

Afegitó maig 2012. Un altre exemple, ara de la nova agència de viatges Vibo (antiga Viajes Iberia): «No deixis per demà el que puguis gaudir avui.» Però ara ja no és incorrecte, perquè el DIEC admet l’ús transitiu de gaudir: «2 2 tr. [LC] Va gaudir la vida tant com va poder.» Des de quan és així? Ni idea. Però jo diria que quan vaig escriure aquest article, ara fa tres mesos, vaig mirar el DIEC i no hi era. Sigui com sigui i fos quan fos que ho van fer, ja era hora.