dissabte, 18 de juny de 2011

Perles (73): L’ensenyament del català, vist l’any 1970

«Gos dir que l’estat d’alienació històrica és tan notable que seria plenament possible, i fins i tot lògic, que alguns personatges de relleu protestassin amb més o menys convicció davant l’intent necessari d’introduir l’ensenyament obligatori del català a les escoles dels països catalans. A Barcelona les protestes no arribarien a reflectir-se en la premsa. Probablement seguirien la ruta de l’anònim o de l’informe confidencial adreçat a qualsevol alta personalitat de la vida política de l’Estat. A Mallorca es mantindrien polèmiques agitades a nivell de cafè, però els fets tampoc no anirien a més. A València i al Rosselló es produiria un cisma descomunal entre la classe dirigent, i la reacció seria potser més contraproduent que la mesura. A Alacant, mai no s’hauria aplicat.»

Josep Melià Pericàs, Informe sobre la lengua catalana, EMESA, Madrid 1970, p. 150. Melià Pericàs (1939-2000), fundador del Partit Nacionalista Mallorquí (1976), s’allistà després a la Unión de Centro Democrático i formà part d’un dels governs d’Adolfo Suárez com a secretari d’estat d’informació.