dimecres, 2 de gener de 2013

Corregir textos (1): saber escriure

Comencem l’any amb feina.

Per corregir textos ben corregits –aquí em referiré només a la correcció de textos, no a la correcció oral– calen quatre coses:
1. Saber escriure.
2. Entendre el discurs.
3. Ser competent lingüísticament.
4. Ser una formiga.

Ras i curt, per saber corregir cal, com a primera condició –i dic primera perquè vull dir primera–, saber escriure.
«Aprendre a escriure és com tornar a aprendre a parlar damunt un full, abocant-hi la frescor i la naturalitat de la paraula viva. I obliga a desfer-se de la barreja de timidesa i pedanteria que ens arrossega a cuinar frases indigestes.»

Albert Pla Nualart, Ara 6 novembre 2012

I per aprendre a escriure –i mantenir-ne fresca l’habilitat, la traça per saber-ho fer– calen alhora dues coses:
- Escriure amb regularitat, cada dia o gairebé cada dia. O sia, practicar regularment l’escriptura, que no se’ns oblidi, i esforçar-se per fer-ho bé, encara que allò que escrivim no ho hagi de llegir ningú.
- Llegir amb regularitat, cada dia o gairebé cada dia, i llegir bé. És a dir, llegir amb bon criteri literari. Com deia Mark Twain, «qui no llegeix bons llibres no és gaire diferent de qui no llegeix».

Lògicament, aquestes lectures les has de polaritzar –sense exclusivitat, però– en la llengua que normalment corregeixes, la llengua sobre la qual tens l’expertesa. No és sobrer, tanmateix, que llegim en altres llengües si les coneixem mínimament, perquè en aquestes altres llengües també podem trobar solucions imaginatives per a problemes de tota mena als quals ens enfrontem cada dia, especialment si corregim textos prèviament traduïts o adaptats d’una altra llengua.

I si no dominem prou una altra llengua per llegir-hi llibres nous o textos complexos, una cosa que pot anar molt bé és llegir i rellegir i tornar a llegir en aquella llengua la mateixa obra, una que coneguem gairebé de memòria però que ens agradi, cinc o deu minuts cada dia. Al final, n’acabes sabent prou per poder llegir qualsevol altra cosa en aquella mateixa llengua.

Llegir en altres idiomes –especialment materials que tractin sobre qüestions d’actualitat, com ara premsa estrangera– ens facilita també saber de què es parla quan els textos que corregim esmenten fets i gent d’àmbits geogràfics diferents del nostre, cosa que cada cop sovinteja més, per allò de la globalització.

I, per acabar, una altra citació sàvia:
Normes per escriure bé*

1. No utilitzis mai metàfores, símils o altres recursos estilístics que estiguis acostumat a llegir.
2. No facis servir mai una paraula llarga si la pots substituir per una de curta.
3. Si és possible prescindir d’alguna paraula, elimina-la.
4. No facis servir mai la veu passiva quan puguis utilitzar l’activa.
5. Mai no facis servir paraules estrangeres quan n’hi hagi una de pròpia.
6. És millor trencar qualsevol d’aquestes normes abans d’escriure una bajanada.

George Orwell, Politics and the English language,
1946; citació reproduïda per Raquel Alba
al setmanari Plaers (Avui), 21 gener 2007
* Cal entendre la majoria d’aquests consells d’Orwell per quan escrivim nosaltres, no per quan corregim, tret del cas que tinguem carta blanca per corregir a la descosida. Però he pensat que podria anar bé reproduir-los aquí.

Continua.