Una anècdota d’Einstein

He acabat de llegir aquests dies una biografia d’Einstein (Carl Seelig, Albert Einstein, Europa Verlag 1960) que em van deixar l’any passat. La vaig veure a casa uns amics que l’havien comprada en un llibreter de vell amb motiu del centenari... i fins ara, sempre hi havia coses més apressants o aparentment interessants per llegir. He pres, com sempre que llegeixo un llibre de profit, unes quantes notes. Una de les més divertides, i per mi pedagògiques, és la que ara us contaré.

Es veu que l’home era el prototipus de savi distret, i quan va començar a viatjar arreu del món, perdia coses. Tornava sempre amb la meitat de peces a la maleta de les que s’havia endut. La muller, que li havia preparat l’equipatge amb tota la cura del món –eren altres temps–, el renyava. Un dia, Einstein va tornar d’un llarg viatge, la dona que li mira la maleta, i hi era tot! No sols hi era tot, sinó que el contingut de la maleta estava molt ben endreçat. La dona:

–Albert! Que bé, com t’ho has fet per no perdre res?

–Ah!, és que no he obert ni una vegada la maleta. M’he comprat dues camises i roba interior als llocs on arribava. No volia que em renyessis.

També tinc anotada l'opinió d'Einstein sobre un personatge català: "El que més admiro de Pau Casals és la seva actitud ferma, no sols davant els opressors del seu poble, sinó també davant tots els oportunistes que sempre estan disposats a pactar amb el dimoni. Ha manifestat clarament que el món, encara més que pels malfactors, està amenaçat pels que permeten el mal i l'afavoreixen." Si Einstein hagués dit això avui i aquí, a casa nostra, més d'un que jo conec hauria d'escurar-se la gola una bona estona abans de balbotejar una resposta.


(No tornaré a parlar del tripartit)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)