Perles (148): Felicitar els del PP si...

«Destacar els trets locals» [...] no és anar contra la llengua, contra això que a voltes sembla que deïfiquem amb el rètol “unitat”, perquè si els trets locals foren contraris a la llengua, entraríem en una paradoxa realment problemàtica per als que practiquem l’ús de la llengua. Aixina, els del PP ho tindrien ben fàcil per a carregar-se l’ús de la llengua, ¿oi? Mosatros mateixos mos encarregaríem de fer-los el joc si menyspreem l’ús de la llengua “local”, la de cada poble, la de cada barri, la de cada carrer...

»Crec que no els ho hem de posar tan fàcil, fins i tot convé que els felicitem com una gran cosa per fer servir la llengua i que els encoratgem a fer-ho sense la seua submissió habitual a l’ús del castellà, que és el problema real i el que realment practiquen (i no l’ús local, que és anecdòtic). La solució sempre serà l’ús local, encara que continuem pensant globalment i arribem a generar institucions de més abast. Però està bé que comencem per no renunciar als trets locals, perquè són els que conformen el global de la llengua.»

Miquel Boronat Cogollos (Eines de Llengua), Migjorn, 28 abril 2014

(La iŀlustració de l’encapçalament és una de les dues parts d’una vista estereoscòpia del Pi de les Tres Branques feta l’any 1919, autor desconegut)

Els arbres de l’estiu, doncs

Acàcies diverses, alzina, alzina surera, alvocater, arboç, avellaner, cedre roig i cedre de l’Atlas, cirerer, cirerer bord (gatzerí), eucaliptus blanc i vermell, figuera, garrofer, llorer, magnòlia grandiflora, magraner, mimosa, nesprer, oliveres diverses, palmera canària (datilera) i palmera washingtònia, pebrer bord, pi de Monterrey (pi insigne), pi blanc, pi negre, pi roig, pi pinyoner, plàtan anglès, plàtan hispanica, plàtan oriental, roure de fulla grossa i de fulla petita, tamarinde, teix, til·ler cordata (tell de fulla petita), til·ler platejat, tipuana, xiprer sempervirens, xiprer de Lambert, xiprer stricta, i un munt més que no he apuntat perquè en aquell moment no tenia paper i llapis o que no he trobat ningú que me’n digués el nom en aquell moment.

Són arbres que he vist aquest estiu a la zona que us deia i que m’han anat explicant gent del país. No n’he après prou per retenir les descripcions de cadascun, però sí els noms, que he anat apuntant meticulosament.

També plantes i arbustos (només una selecció, que si no no acabaríem): acant, agapant, àloe, argelaga, baladre, bambú, begònia rex i begònia tuberosa, boix, buganvíl·lia, cinta, clavell, clavellina, clívia, crisantem, dàlia, esparreguera, espígol, espírea, evònim, farigola, ficus, figuera de moro, flor d’abril, gerani i gerani d’heura, gessamí blau i groc i sud-africà, ginesta, glicina, gramó, heura, hibisc, hortènsia, iuca, lantana, marduix, marfull, margall, margarida, menta, murta, nenúfar, olivereta, orenga, ortiga, palmito, parra, pitòspor, ponsètia, romaní, rosella, roser de garlanda i altres rosers, sajolida, sàlvia, trèvol, tuia, verònica, vinca...

I les que no he vist o no he apuntat, la feinada que em queda per a l’any que ve.

Les imatges són del Pi de les tres branques, a Campllong, prop de Castellar del Riu (Berguedà): la primera tal com era fins fa un segle (autor desconegut), la segona de pocs anys després (1919), ja mort, perquè es va assecar l’any 1913 (Fons Salvany), i la d’aquí al costat del mes de juliol passat (Juanma Ramos, Avui). Actualment aquest pi es diu Pi vell, perquè hi ha a uns dos-cents metres un altre pi, el Pi jove (de només dos-cents anys), també de tres branques, que ha estat adoptat com a successor