Per què no plastifiquen els llibres?

«No sé si el vigilant accepta peticions, com als balls de festa major, però per si de cas...

»Segurament des de la posició privilegiada del far les coses que es diuen arriben una mica més enllà. Jo he provat de fer-me escoltar i no me n’he sortit.

»La pregunta (desglossada en més d’una) que m’agradaria llançar des del far més alt del país és: per què els llibres de text no surten plastificats (coberta, contracoberta i interiors corresponents) ja des de les impremtes? Faria lleig vendre llibres a la canalla que continguin plàstic? No fa lleig que des de les escoles et demanin que «plastifiquis» els llibres dels teus fills? Per què una cosa que aparentment sembla fàcil de fer no es fa? Hi ha cap impediment tècnic que desconec? Les empreses d’«aironfix» tenen cap acord amb les editorials? Cal que sumem la despesa de folrar els llibres (una picossada quan sumes 16 llibres) al que ja paguem?

»Jo ho he demanat amablement en més d’una ocasió i encara mai ningú ha sigut prou amable de contestar-me.

»Vigilant, aquí ho tens. Si ho vols preguntar tu, a veure si et senten, faries un gran favor a uns quants pares amb els dits enganxosos. Si a més t’escoltessin...

»Gràcies.»

(Al voltant d’aquest far, ja ho veieu, passen coses insòlites. Us en faríeu creus si us les expliqués totes. Es veu que hi ha gent que es pensa, amb tota la bona fe, que el far i el seu vigilant tenen poders potterians i que la llum de la llanterna arriba qui sap a on. N’hi ha que creuen que el pobre vigilant és com el Bruce Willis, capaç de destruir un helicòpter enlairat disparant-li un cotxe, i quan li demanen com s’ho ha fet diu: «És que m’havia quedat sense municions.»

Insomma, em sap greu decebre-us, i us agraeixo als qui feu veure que creieu una mica en el far l’increment d’autoestima que això em provoca, però la cosa no va així: aquest far tot just arreplega quatre gats orfes de llum –i quatre gates òrfenes– als quals ja els van bé els encara no 10 o 15 lúmens que fa la pobra bombeta de la torre la majoria dels dies que aconsegueix fer una mica de claror, i uns quants passavolants que no s’hi aturen gaire. Gent poderosa, gent que pugui arreglar coses, poca. Aquesta gent és pràctica, van a la pela, són dels que es demanen sempre «i això per a què serveix?», no estan per a orgues, i encara menys per a orgues de gats.

Amb poca fe, doncs, però encantat de fer-ho, us he copiat aquesta petició que m’ha arribat. Aquesta mena de coses, ja ho he dit, em van bé per a l’autoestima. I si després hi ha un editor que decideix fer els llibres ja plastificats –encara que sigui fent-nos pagar un suplement, almenys ens estalviarem la vesprada sencera de folrar els tres milions de llibres de cada fill–, llavors ja serà la pera, la nata, el súmmum, el... comble!, i els quatre gats i les quatre gates ens engreixarem tots plegats cinc quilos d’orgull... (l’orgull aquest és sa, porta Lactobacillus casei i no fa posar mixelins [sí, mixelins i no mitxelins, perquè ve del francès Michelin, que es pronuncia amb so de xeix], i prou de precisions sobre precisions, que ja sabeu que m’encanta però enfarfega els escrits).

Avui comença el curs escolar a Catalunya.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Busquen pis

Com que això del bloc suposo que és utilis ad omnia, que deia un clàssic, també pot fer servei com a suport publicitari. Es tracta d’uns amics meus que entre adults i nens, sumen tots plegats vuit persones. Han de deixar el pis de lloguer on vivien fins ara, perquè els canvia el preu que en pagaven. Per sort, tenen uns estalvis, però no volen destinar-los a lloguer, si pot ser, perquè els sembla que amb l’entrada que podrien pagar i una hipoteca assequible podrien tenir una casa de propietat per gairebé el mateix preu que un lloguer normal. Però tampoc no diuen que no al lloguer, és clar, si n'apareix cap que sigui realment assequible. Cerquen, doncs, una casa o un pis gran, si pot ser situat prop d’alguna de les estacions de la línia dels Ferrocates, ja que ell treballa a Sant Cugat i ella a Barcelona prop de la plaça de Catalunya. La condició és que ha de ser una casa més barata que el preu de mercat, és clar, perquè una cosa és que tinguin estalvis i una altra que nedin en l’abundància. Per via d’immobiliàries gairebé ja han esgotat la paciència, i a més saben, com sap tothom, que aquesta gent s’emporta un pessic tan considerable de cada operació que ja no és un pessic sinó un grapat, i els preus estan molt més enllà dels núvols. Tot això que dic dels preus i de les immobiliàries i dels grapats és una generalitat i un lloc comú que no té gaire sentit que l'expliqui perquè tothom s'ho sap i ho pateix, però el que volia dir és que si a algú li arriba alguna notícia d’una casa amb aquestes condicions (gran i a un preu per sota del que solen demanar les immobiliàries) que m’ho faci saber, si us plau, en aquesta adreça –si és que no vol aprofitar la ganga per a ell(a) mateix(a), és clar...

Em diuen (12 de febrer del 2007) que ja han trobat el pis que buscaven. Finalment, de lloguer, però més o menys assequible.