Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estatunidenc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estatunidenc. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de gener del 2015

Un programa d’ensenyament de català a Amèrica

És un exemple, una opció dissenyada per a un primer nivell de contacte amb el català en l’ensenyament universitari. Copio:
Unitat 1. Identitats

• La identitat personal. Present d’indicatiu, nombres, pronoms personals i febles, gentilicis

• La identitat coŀlectiva. Catalans i americans. Estereotips. Adjectivació, demostratius, pronoms interrogatius, aficions

Unitat 2. La ciutat, Barcelona

• Barcelona ara i abans. La ciutat, els grups urbans, la roba, el clima, la família

• Districtes i barris. Connectors

Unitat 3. La vida quotidiana a través de l’art català

• Les hores, les parts del dia

• Activitats quotidianes

• Present, passat i futur. Temps verbals de l’indicatiu, expressions temporals

Unitat 4. L’habitatge a Catalunya

• La masia. Adjectivació, vocabulari relatiu a la casa, locucions adverbials de lloc

• El modernisme. Substitució pronominal del complement directe i del circumstancial

• El barraquisme. Quantificadors, generalitzacions

Unitat 5. Artistes i republicans a l’exili

• Agustí Centelles i la fotografia. Descripció, emocions

• Pau Casals i la música. Imperfet de subjuntiu i condicional

• Pere Calders i la literatura. El registre literari, connectors

Unitat 6. Gastronomia i territori

• Història i alimentació. Aliments, camp semàntic del restaurant i el mercat, accentuació

• Ferran Adrià i la cuina experimental. Present de subjuntiu, el registre formal acadèmic, expressar desig i expressar opinió

Font: «El disseny i la implementació d’un programa de llengua catalana que integra llengua i cultura a les universitats de Harvard i de Chicago», de Mar Rosàs i Marta Puxant, a la revista Llengua i Ús, n. 55, segon semestre 2014, p. 39-50. (Per conèixer detalls sobre la manera pràctica d’impartir aquestes matèries, recomano fer un cop d’ull a les pàgines 47-49 de l’article enllaçat.)

dijous, 30 d’octubre del 2008

Qüestions de llengua (XXXIV): Els americans

Us copio un extracte del que escriurà Quim Monzó al Magazine de diumenge 2 de novembre, amb el seu permís presumpte:

«Fa un parell de dies, un home deia fàstics dels Estats Units a la barra del Sandor*, amb el dry martini a la mà. [...] La seva opinió és que no es pot esperar res de bo d’un país que ni tan sols té nom i que, per batejar-se, ha hagut de recórrer a una vulgar descripció política. Segons ell, fins a l’aparició dels Estats Units al mapamundi, els països tenien noms normals: França, Anglaterra, Rússia... Estats Units va ser el primer que féu servir la seva manera d’organitzar-se per donar-se un nom. Després, més tard, el van seguir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i fins i tot el Regne Unit. Tot això deia el del dry martini.

»Hom se sorprendria si no fos perquè, a hores d’ara, ha conegut ja molts antiamericans i sap que –en general– la ignorància és el seu denominador comú. Perquè Estats Units té un topònim, i aquest topònim és Amèrica. I passa que de la mateixa manera que, per abreujar, anomenem Espanya el Regne d’Espanya o Uruguai la República Oriental de l’Uruguai, els Estats Units d’Amèrica, per abreujar, els anomenem Estats Units, o Amèrica, o EUA, o USA. És Estats Units d’Amèrica, igual com el nom complet de Mèxic és Estats Units Mexicans i igual com, abans, Colòmbia, Veneçuela i el Brasil es deien, oficialment, Estats Units de Colòmbia, Estats Units de Veneçuela i Estats Units del Brasil. De la mateixa manera, al final del segle XVIII hi hagué uns Estats Units de Bèlgica.

»I per què se’n diu Amèrica si també anomenem Amèrica tot el continent? Doncs, per començar, perquè ells el continent l’anomenen the Americas. També nosaltres parlàvem tradicionalment de les Amèriques: per distingir-ho d’Amèrica. Cal tenir en compte que en aquell tros de món les colònies britàniques van ser les primeres d’independitzar-se. Mentre la resta de territoris continuava sota dominació espanyola, portuguesa, francesa o holandesa, ells van tallar els vincles amb Europa abans que ningú. I quin nom s’havien de posar, si ells mateixos s’anomenaven Amèrica, si tothom els deia Amèrica (pel comerciant britànic Richard Amerike, per cert, i no per Amerigo Vespucci)? Doncs, Amèrica, és ben clar. Per això, quan canten God bless America pensen en el seu país i no en el continent sencer. Per això, quan a West Side Story els porto-riquenys canten “I want to live in America, everything is free in America!” tenen clar que, quan diuen Amèrica, volen dir el país que dimarts triarà nou president, i no el continent del qual Puerto Rico també forma part. Què volen que els digui? Si altres volien aquell topònim, que s’haguessin independitzat abans.»

(L’article de Monzó es titula «Déu ajuda el qui matina». Com que el títol fa referència a un refrany castellà, en català podríem dir: «El primer peix per a qui primer neix.»)

Contundent, Monzó. Però suposo que té raó, com tantes vegades. Per tant, de moment mea culpa jo, que vaig ser dels que va demanar un gentilici específic i inequívoc per als habitants dels Estats Units d’Amèrica. I doncs, ara que fa poc que hem aconseguit que el Termcat beneís la forma estatunidenc/a com a patronímic dels habitants d’aquell país, tots convençuts que no eren ningú per apropiar-se en exclusiva del continent, ara arriba en Monzó i tot empescant-se una història de les seves amb ridículs i estrafolaris personatges mig inventats, ens diu –i sembla que té raó– que ja estava bé no sols nord-americans, sinó fins i tot americans ras i curt. Malaguanyats esforços...!

O no. Perquè un cop desfermats els motius que ens han portat fins on som, que molts pobles d’Amèrica no accepten que els gringos s’hagin apoderat del nom del continent, el gentilici estatunidenc/a continuarà fent-nos servei, digui el que digui Monzó. Però és veritat que estatunidenc/a és també equívoc, perquè podria referir-se ara com ara igualment al mexicans, i fa més temps als habitants d’uns quants països més.

* Sandor: bar decadent amb terrassa pròpia a la part alta de la Diagonal, a tocar dels jardins del Turó Parc, zona exclusiva i característica d’algunes famílies d’upa de Barcelona. Es pronuncia plana, Sàndor. Casa meva és a pocs metres d’allà. Però per sota de la Diagonal ;-)