Doncs a mi em sembla bé

Dues coses d’aquests dies que m’han semblat bé:

Una, han criticat la consellera Tura per “l’error de seguretat” que va permetre que l’altre dia un parell de nois despleguessin una pancarta al Parlament i interrompessin la sessió del Ple que es feia en aquells moments. Deixant de banda que l’acte reivindicatiu ens va permetre veure què vol dir realment un “Ple” del Parlament –quatre diputats escampats per l’hemicicle, mentre un altre parla des de la tribuna–, no m’agraden gens els sistemes de seguretat absoluta i m’estimo més que de tant en tant s’interrompi una sessió pública que no pas que es barri l’entrada de “sospitosos” en actes públics. O sigui, mai de la vida donaré suport a les mesures policials que ens converteixen a tots en presumptes culpables “mentre no es demostri el contrari”. Per tant, em sembla bé que hi hagi “errors de seguretat”, només faltaria. La “seguretat absoluta” vol dir “manca de llibertat absoluta” i només s’aconsegueix –i encara, perquè un terrorista suïcida no hi ha qui el pari– amb règims totalitaris de terror.

Dues, em sembla bé, i no sols bé sinó fantàstic, que Iberia marxi del Prat, i en això coincideixo com gairebé sempre amb el meu amic Iu Forn. No s’amoïnin, que després d’un temps de reencaixar peces tindrem globalment molt més bon servei. I Iberia haurà deixat de tenir el plus de confiança que fins ara tenia per a molts catalans –i també espanyols que volaven a Barcelona directament des dels seus llocs d’origen i ara, si volen viatjar amb Iberia, hauran de passar per Madrid–, de manera que aquesta empresa a partir d’ara serà una més, i quan hi hagi TGV, encara que sigui el de fireta que ens han muntat el PSOE i el PP, que es calcin, perquè ho tindran pelut. No em fa por la llibertat de mercat en aquest àmbit, ni crec que es puguin mantenir gaire temps més els tics estatals proteccionistes de determinades empreses fins ara estratègiques per a tot l’estat. Iberia deixarà de ser estratègica a Catalunya, i això, no en dubtin, és una bona notícia a mig termini. Molt bona.


(No tornaré a parlar del tripartit)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Gent que vol canviar el país

És encisador –a mi em meravella i fins i tot m’edifica, vull dir que ho trobo exemplar, i no ho dic de broma– com hi ha gent que encara és capaç de sorprendre’s i exclamar-se i emprenyar-se com una mala cosa perquè Espanya i els seus agents i institucions actuen com actuen. Una d’aquestes persones bones, a les quals admiro molt més que no es pensa, és Vicent Partal, director de VilaWeb, que ahir es mostrava exaltat perquè l’ens RTVE, per retallar despeses, en la primera cosa que han pensat és en el tancament de la seva ràdio en català, RNE-4.

D’altres estem desgraciadament més malejats i ja no som capaços de desconcertar-nos per res que vingui de ponent. Només ens sorprèn que de tant en tant en vingui una llum d’esperança, com aquella promesa de Zapatero sobre l'Estatut que el vent s’ha endut, i coses d’aquestes. Però considerem aquestes sorpreses positives –sempre aigualides al final– com a excepcions, i per tant, ja tenim assumit que en principi la gent de Madrid només voldrà anorrear-nos cada dia una mica més, que ens oblidem dels nostres provincianismes, com diuen ells, i que ens apuntem al carro dels vencedors, que són ells, i així “todos juntos” farem grans coses.

És clar, ho admeto, la meva posició és còmoda. Perquè creure en la independència de Catalunya és molt bonic, però és utòpic. No ens deixaran mai. I, per tant, entenc els que diuen que la posició realment valenta –i ho dic fent-me mal a la consciència– és ser possibilista, contribuir a fer que la convivència, allò que tenim, sigui una mica més passadora amb aquests veïns emprenyadors, lladres i tirànics. Jo sóc incapaç de fer aquest pas, si més no ara, en els últims temps. Ja us dic que em costa fins i tot reconèixer això que he dit: que potser és més còmode dir sempre que no als veïns, negar-se a qualsevol relació i no fer ni tan sols l’única política que ens deixen fer, que és la política de les engrunes. Reconec que els que volent també la independència fan el que poden per apaivagar la bèstia, tenen molt de mèrit. Fins aquí arribo, ara com ara. Potser més endavant podré fer algun pas més.

(Iu Forn deia ahir, a propòsit d’aquest assumpte, que la culpa és de la Generalitat, que havia d’haver donat suport a RTVE. Aquest cop no estic d’acord amb l’Iu, ni parlar-ne. La Generalitat ja té prou feina amb les seves competències i el seu àmbit d’actuació en aquesta matèria, i prou maldecaps amb les aventures de la consellera Mieras. És l’Estat espanyol, si vol complir la seva Constitución, qui ha de vetllar per la promoció de les llengües diferents de la castellana, ja que són un “patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección” (art. 3.3). RTVE-Catalunya era una de les poquíssimes coses que l’Estat com a tal feia en aquesta línia, i si ara es carrega Ràdio 4 i redueix a la mínima expressió TVE-Sant Cugat no és pas culpa de la Generalitat, ni dels d’abans ni dels d’ara.)


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Els catalans (i les catalanes), ultratjats (i també ultratjades)

Què, vostè també està indignat (o indignada), no? És clar. I jo també, i tots els catalans (i les catalanes). Perquè si cada dia a Madrid mil trilions de diaris i d’emissores de ràdio i d’altres mitjans de comunicació diuen que els catalans som uns fills de puta (i unes filles de puta), doncs, és clar, ens ho acabem creient, no? Però ens ho prenem bé, no creguin, d’alguna manera forma part del paquet de ser catalans (i catalanes). Ja ho sabem, que a Madrid diuen aquestes coses. Però si llavors el Quadripartit Sense Iniciativa (QSI) diu tot d’un plegat que les putes no poden anar pel carrer, llavors ens espantem i diem a les nostres mares que no surtin al carrer, perquè totes són sospitoses, perquè a Madrid diuen aquestes coses tan lletges i la gent de Madrid té molta credibilitat, i la guàrdia urbana i els mossos (i les mosses) d’esquadra les podrien molestar. I així, des de fa temps ja no es veuen dones pel carrer a Barcelona, perquè les tenim amagades. I llavors, va un pocapena que es diu Iu Forn i el molt desgraciat, que es veu que té amics (i potser amigues) a Madrid, escriu una carta als senyors Brunete de la capital d'Ejpaña i els diu que si vénen a Catalunya que no portin les mares, perquè les pobres es trobarien molt soles al carrer, serien les úniques dones de veritat que hi hauria, i la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra (i també les mosses) les podrien molestar a elles, confonent-les amb les nostres mares. I és per això que ens sentim ultratjats, perquè una cosa és que a Madrid diguin que tots som uns fills de puta (i unes filles de puta) i una altra que un dels nostres, un català, els doni la raó, confirmi el que diuen a Madrid i avisi els seus amics els senyors Brunete perquè no vinguin a Barcelona amb les mares si no volen sentir-se estranyes i potser molestades en uns carrers on no hi ha dones, només fills i filles de puta. No senyor, si vénen que vinguin tots (i totes) i així sabran el pa que s'hi dóna. El que no s'entén és que els senyors Brunete i els seus familiars de Madrid hagin interpretat malament la carta del botifler Forn i hi hagin vist no sé quines intencions tortes que no els afavorien. I és que és molt difícil entendre's amb Madrid, fins i tot per als botiflers. Forn, t'has equivocat: la pròxima vegada ens has de dir fills i filles de puta directament a nosaltres, com fan ells, i així no hi haurà motius per a segones interpretacions i ningú no et farà rectificar res.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)