A mí lo que me importa es que haya una sanidad pública para todos. Que se esté atendiendo en catalán, en euskera, en gallego o en castellano para mí es una cuestión secundaria (Pablo Iglesias).Crec que convé parar-se a analitzar en detall l’afirmació:
a. El Sr. Iglesias considera que hi ha una opció que és general (“para todos”), que és “atendre”.Es veu que, en la primera opció, no atenen en cap llengua. Com ho fan? Per senyes?
b. Després, hi ha una altra cosa secundària, que és “atendre en català, èuscar, gallec o castellà”.
(Extret d’un article de Ferran Suay publicat a La Veu del País Valencià, 21 gener 2015)
I vull fer notar explícitament que si bé ja és el segon article del VF sobre el Sr. Iglesias en pocs dies –i ja ho deixo–, tots dos són exclusivament per la qüestió de la llengua, no pas per altres amb les quals segurament ens posaríem d’acord de seguida. Però les ambigüitats són molestes.