L’altre dia, al Congrés Anual Europeu de l’
Insol-Europe (Estocolm, 2 d’octubre), el guru suec del
management*
Kjell Nordström va fer una conferència brillant –també estèticament: és un geni dels recursos audiovisuals– de la qual he vist i sentit un bon resum. Nordström és l’inventor de conceptes enginyosos com el
Funky Business (2000) o el
Karaoke Capitalism (2003). L’any 2005 va ser considerat el número u dels teòrics (suposo que en el bon sentit) de la gestió estratègica a Europa. És un dels grans apòstols de l’economia del coneixement i un defensor de les ciutats com a
tractors econòmics, per damunt dels estats.
Em va interessar sobretot la seva manera d’explicar la pròxima crisi econòmica global. Diu que no sap quan serà, però assegura que serà diferent, que segurament no hi haurà més crisis com l’actual, ni com la dels anys 90, ni com la del petroli, ni com la del 1929 (si no és que hi ha un daltabaix a la Terra, provocat o no per l’home, i cal tornar a començar, els que sobrevisquin, de zero).
I com és que tot serà diferent? Doncs, diu que al món més desenvolupat ja és imparable l’accés immediat de les dones als llocs de comandament, en molts casos molt més ben preparades que els homes que les han precedit. Ja és un fet, des de fa uns anys, que a la universitat les dones són la immensa majoria, i això és general arreu del món occidental. Sens dubte hi haurà resistències, però la demografia de l’elit intel·lectual s’imposarà.
Nordström assegura que la majoria dels homes corren més riscos innecessaris, només per afany de competència, que les dones. També hi ha Thatchers i Gandhis, no cal dir-ho, però la mitjana de les dones asseguren cada jugada molt més que la mitjana dels homes, tant a petita escala com a gran escala, quan fan un pas endavant. Les dones són més conservadores en les estratègies i en les inversions... però quan s’hi fiquin de debò seran més productives i guanyaran al final més diners, perquè hi ha homes que fan fortunes i produeixen qui-sap-lo... però molts ho perden tot.
Com que això és una tendència mundial, i afecta la política, l’economia, les relacions socials, els negocis privats, la cultura, etcètera –gairebé tot tret de l’àmbit tècnic, en el qual els homes de moment continuaran sent majoria, però és un àmbit generalment no decisori, sinó subordinat–, la pròxima crisi mundial segurament ja serà d’una altra mena.
S’ha acabat el joc, diu Nordström, ara conduiran elles. Més a poc a poc? Serà menys emocionant? Potser sí. Però anirem més segurs.
(Dic jo que segons com evolucioni tot plegat potser no hi haurà gaires dones que vulguin viure amb homes –ja passa, cada cop més–, i això pot ser un problema per a la supervivència de l’espècie. Però com que no crec que siguem tan idiotes, establirem un nou equilibri de forces, una nova civilització, però creada des de la igualtat radical, des de la complicitat. Tots dos hauran de renunciar a alguna cosa, però tots dos hi han de sortir guanyant.)
*
Qüestió de llengua. Crec que cal un terme més ajustat que els de
gestió, maneig, administració, tractament, direcció, gerència... per traduir
management. Per mi,
gestió i companyia fan curt, no s’ajusten prou al que vol dir l’anglès quan diu
management. En el cas de Nordström potser no, perquè ell és, concretament, un expert en
strategic management i això, com he fet abans, ho podem traduir amb ‘gestió estratègica’ i segur que ens entenem. Però si ens parlen, com passa sovint, d’un
expert en management, sense més precisions, ho podrem traduir per
expert en gestió o
en direcció o
en maneig? Gestió o direcció o maneig de què? D’una gestoria? D’una orquestra? De casa seva? De l’automòbil? De l’agenda? Del matrimoni? De tot plegat? Crec que no, que si l’expressió no inclou l’àmbit de la gestió del qual es parla, no n’hi ha prou amb
gestió, direcció i companyia, perquè en català
gestió i
direcció jo diria que són massa genèrics si no s’especifica res més, mentre que
management és força precís, perquè vol dir una cosa com ‘gestió d’afers amb transcendència pública’, i aquesta especialització no la recullen els mots
gestió, direcció, maneig, administració...
El diccionari Webster, per exemple,
defineix managementaixí: «
Management characterises the process of leading and directing all or part of an organization, often a business one, through the deployment and manipulation of resources (human, financial, material, intellectual or intangible).» Tot això ho tenim dins de
direcció, de
gestió, de
maneig?
Insisteixo que he fet abans aquella definició aproximada del mot
management (‘gestió d’afers amb transcendència pública’) quan el mot no va acompanyat de cap més precisió. Perquè
physical management, information management, management accounting, management studies, product marketing management, traffic management, asset management, cash management, etc., tots aquests
managements es poden traslladar perfectament al català amb la nostra
gestió o la nostra
direcció acompanyades en cada cas dels complements que les precisin. Parlo del
management solt, quan va pel seu compte.
El mateix Webster (algú ha arribat fins al final de la pàgina que he enllaçat abans?, quan tindrem un diccionari que s’assembli una mica a aquest?) dóna sis àmbits en els quals aquest mot funciona habitualment: informàtica, negocis, economia, assegurances, medicina i administració pública. Em sembla evident que les nostres
gestió, direcció i companyia són d’àmbits més generals, no tan específics. Aquest diccionari dóna també com a sinònim parcial
direction, però
management només coincideix amb
direction en un dels àmbits semàntics que he dit abans, el de l’economia. De fet, només una de les vuit definicions de
direction és paral·lela a
management. Però nosaltres, almogàvers valents com som, pretenem traduir
management per
direcció.
I doncs, mentre no trobem un terme que sigui realment adequat (i que satisfaci els professionals i experts de la majoria dels àmbits esmentats, incòmodes fins ara amb les alternatives que els hem donat), jo m’inclino per deixar que el
management continuï fent la viu-viu entre nosaltres, en qualitat de préstec.
(Afegitó de l’11 d'octubre. Potser té raó l’amable comunicant que em diu que el terme més acostat és
maneig, especialment en l’ús que se’n fa a Mallorca amb el sentit de ‘govern, direcció d’assumptes’. «Tenir maneig» és tenir dots de govern, saber-se regir. I el maneig és també el conjunt de coses que s’han de regir en un assumpte:
Una possessió amb tant de maneig demana un amo jove. /
Els arrendaren una possessió perhom; los donaren es maneig corresponent i diners per córrer [cf.
DCVB, entrada «maneig»]. Aconseguirem introduir aquesta solució, que seria perfecta, en l’àmbit de les finances, de l’economia, del comerç i, en general, en els mitjans de comunicació? Tant de bo, però em fa por que a molts els passarà el que em passa a mi, que si sento parlar de «en Tal, expert en maneig», el primer acudit que em vindrà al cap és un senyor que sap fer molt ben fets els
millets [mecenes exemplar lloat per tothom] o els
de-la-rosas [empresari model] o els
gürtels [PP] o les
fileses [PSOE] o altres tripijocs similars. I el
management no és exactament el mateix, em fa l’efecte.)
