Es va produir la conversa següent amb el conductor del cotxe, a qui Ardolino anomena “el Troglodita”.
Professor: A veure si apaguem aquest motor, i ens n'anem, que això no és un pàrquing.I el Troglodita se’n va anar amb la cua entre cames, just quan sortia l’Ursula Bedogni, la dona d’Ardolino, professora també d’italià a la mateixa universitat, traductora i lexicògrafa. L’Ursula arribava amb el telèfon a la mà, però ja no va tenir temps d’agafar-li la matrícula. Ella és parmesana –sembla que els parmesans no tenen la benignitat dels romans com l'Ardolino. Si hagués sentit el Troglodita... L’Ursula parla català tan bé com ell, i sense accent italià. Va ser presidenta de mesa a la consulta del 9-N.
Troglodita: No te entiendo si me hablas en catalán.
Professor: A ver si apagamos el motor y nos vamos, que esto no es un parking.
Troglodita: Ahora sí que te entiendo. Eres un subnormal tú y tu puto idioma de mierda.
Professor: ¡¡Facha, gilipollas, vete a tomar po'l culo...!! ¡Y además soy italiano!
El professor Ardolino acaba la seva explicació: «Estic cent per cent satisfet. Si em diuen “catalán de mierda” vol dir que estic ben integrat, oi que sí?»
