«Deixo aquesta terra perquè cada cop em sento més adversari de les funestes institucions que la desgovernen [...], [per] la dificultat que hi ha aquí per fornir-se, a partir de la tasca intel·lectual, del que és indispensable per cobrir les necessitats d’una família [...]. És desesperant haver de subjectar durant deu hores l’atenció i la ploma a tasques de periòdic i d’escriptori comercial i que no sobrin quatre hores, ni tan sols una, per a l’expansió de l’esperit [...]. Per tal de no seguir així, paga la pena exposar-se a cercar l’avenir en terres noves on la vida i la llibertat són més generoses i els mitjans econòmics més florents [...]. Alguna cosa val fer realitat una il·lusió, i ara la meva consisteix a tornar a Cuba [...] a on m’orienta avui la meva voluntat i la meva noble intenció d’identificar-me totalment amb aquella naixent democràcia.»Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965), extracte d’una carta a Eduard Benot, 22 març 1905. Conangla havia estat enviat per força a Cuba com a soldat de lleva durant la guerra d’independència de l’illa (1895-1898). Pocs anys després de tornar a casa, a Montblanc (Conca de Barberà), decideix anar-se’n de nou, ara voluntàriament, i amb la família –s’havia casat a Montblanc mateix l’any 1901 amb Maria Tomàs i havien tingut una nena i un nen–, i començar una nova vida al Carib. Va morir a l’Havana l’any 1965. (Carta i dades extretes i adaptades de la introducció a l’edició curada per Joaquim Roy de les Memòries de la meva joventut a Cuba, de Josep Conangla, ed. Acantilado, Barcelona 1998).
