Sempre en castellà

«Establert a Catalunya des de fa dècades, [Luis del Olmo] sempre ha fet ràdio en castellà i sempre ha introduït moderació en les ones quan s’han produït atacs a la singularitat catalana. Per tot plegat, enhorabona.» (Editorial d’El Periódico, 22 juny 2007). És una deficient traducció automàtica del diari, aquest «tot plegat» que inclou, evidentment, una felicitació per haver fet «sempre» ràdio en castellà? Potser sí: tothom sap que la versió catalana d’aquest diari és una traducció. Mirem-ho... Doncs no, en l’original castellà hi ha una diferència no menor, però no és aquesta del «tot plegat». Diu: «Afincado en Catalunya desde hace décadas, ha hecho radio en castellano y siempre ha introducido moderación en las ondas cuando se han producido ataques a la singularidad catalana. Por todo ello, enhorabuena.» La diferència, ja ho veieu, és que el «siempre» afecta només a la «moderación en las ondas», no pas al fet d’haver «hecho radio en castellano».

I doncs, estem ben lluïts. Si l’altre dia parlàvem de les dependències ideològiques i patriòtiques de La Vanguardia, què hem de dir avui d’El Periódico? I a l’editorial! («L'opinió del diari s'expressa només als editorials», diuen ells mateixos.) Això, senyors d’El Periódico, no és un «atac a la singularitat catalana», ni que sigui camuflat? No és una manera de fer bones les tesis dels pallassos? ¿No és com dir: «Bien, Luis, por ser valiente y mantenerte firme en el castellano, pese a la tremenda persecución que sufrís los monolingües castellanos en Cataluña. A nosotros también nos habría gustado haberlo hecho así, haber sido valientes como tú, pero tuvimos que rendirnos porque Pujol nos obligó»? (Un dia algú valent de debò haurà d’explicar la veritable història d’El Periódico, de l’edició primera de Madrid, de les raons de l’edició en català, de tot plegat, que no té res a veure amb la comèdia de la frase d’aquí a dalt. Però calla, que ara manen els seus pertot i tenen ulls al clatell...)

(I ja que hi som, quan hi ha «atacs a la singularitat catalana», què vol dir ser «moderat»? Què significa, davant la injustícia d’un atac, la «moderació»? Estem atrapats com sempre per l’ambigüitat de les paraules. Però als nacionalistes espanyols, ho reconeguin o no, se’ls entén tot. I també es veuen de lluny les seues aliances i a les seues complicitats.)

Bona revetlla, o bona nit de Sant Joan, com es deia abans, els que la festiveu.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Sant Pere

Tant de Pere vol dir ase. Tots els Peres són ases. Dos Peres i un Bernat, fan un ase acabat. De Peres, Joans i ases, n’hi ha per totes ses cases (a l’Empordà i a ses Illes ho diuen així, a la resta són més els Joseps que els Peres). Tots els Peres són ases, sinó jo i mon pare. Tant és en Pere com en Berenguera, com el qui li va darrere. A tu t’ho dic, Pere, perquè m’entenguis, Pau. Tal és en Pere, tal és com era. Pere ja és vell, per a tindre cervell. Casa’t, Pere, que mal any t’espera. Tal fas, Pere, tal t’espera. Tant donaràs a en Pere, que li hauràs d’anar darrere. Pagant, sant Pere canta. Qui no té sant Pere, manlleva a sant Pau. Qui té a sant Pere, no empra [demana] a sant Pau. Per Sant Pere, juny arrere. Per Sant Pere, enrevolten [o festegen] sa figuera. Per Sant Pere, posa’t sota l’olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te’n a casa, que ja n’hi haurà. Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu. Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taules a l’era.

(Tots els refranys, llevat del darrer, estan trets del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, i l'últim, del Diccionari de refranys d'Anna Parés).

Visca sant Pere, doncs!

(Felicitacions als Peres, als Perets, als Perics, als Perots i als Pericos. I a les Perones i Peronelles, si en queda cap pel món.)

(Afegitó posterior: lectors d'aquest recull em proporcionen més material: Sant Joan vote pal devant, sant Pere vote pal radere (fent referència als focs que fins fa una trentena d'anys s'encenien per Sant Joan -els únics que d'una manera o altra encara perviuen- i també per Sant Pere, reportat per Santi Arbós, de Fulleda, les Garrigues) i Sant Joan bon home, sant Pere bon sant (potser de Lleida, reportat també per l'amic Arbós).

(I em passen també el cant tradicional que es cridava quan se salta(va) la foguera de les nits de Sant Joan i de Sant Pere, segons la lletra arreplegada per Josep Riera, Foc de Sant Pere, / foc de Sant Joan, / guardeu-nos de ronya / per tot aquest any.)

(I encara el 2 de juliol m’envien més refranys i cançons referents a sant Pere, sembla que la majoria del Costumari català de Joan Amades: Sant Pere, enramades [o envelats] al darrere. Qui a Sant Pere va i no torna l’endemà, pel juliol ha de tornar [es diu o es deia als pobles dels voltants de Sant Pere de Torelló]. Per Sant Pere, el dia enrere. Per Sant Pere, una hora enrere. Per Sant Pere, la claror surt de sota terra. Per Sant Pere, blat a terra. Quan sant Pere toca el timbal [trona], els cargols surten a ballar. Tronades per Sant Pere, molta pesca darrere. Entre Sant Joan i Sant Pere, la millor pesquera. Qui pesca o neda / per Sant Pere / es nega. Boires per Sant Pere, maten les oliveres. Fins per Sant Pere, el vi va enrere. Per Sant Pere, pluja endarrere. Si plou per Sant Pere, plourà tot un mes darrere. Sant Pere plujós, trenta dies perillós. La pluja de Sant Pere / no omple el celler, i buida l’era. Qui no ha segat per Sant Pere / li costa alguna quartera. Val més la missa de Sant Pere / que tres-centes de les que li van darrere. Per Sant Pere, el cucut enrere. Si sents el cucut per Sant Pere / mal any espera. Quan canta el cucut per Sant Pere / fam espera. Quan Sant Pere és arribat / canta el cucut sota teulat. Quan Sant Pere arriba / cada pastor amb la bassiva [ovella estèril?]. I la millor de totes: Els quatre dejunis complets / són Sant Pere i el Colomet / l’Ajagudeta i el Nadalet [el Colomet és l'Esperit Sant, o sia la festa de Pentecosta, i l’Ajagudeta és l’Assumpció de Maria, el 15 d’agost; cal suposar que en altres èpoques es devia fer dejuni en aquestes festes, o potser més aviat les vigílies...].)


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)