Llibres electrònics

Jo diria, jo diria, i ja sé que és dir molt, que el futur dels llibres electrònics, que aquest Nadal viuran una eclosió, és sobretot la satisfacció dels lectors de best-sellers, subscriptors de novetats editorials, lectors de llibres de moltes vendes i de consum ràpid. O sigui, els e-books tenen un gran futur, sens dubte, perquè aquest que dic és el públic majoritari entre els consumidors de llibres.

I llavors, grans superfícies del tipus Casa del Libro, Bertrand, etc. crec que tenen un futur pelut si no es reciclen (i esdevenen, per exemple, una mena de parcs temàtics de la lectura o similars; ofereixo la idea de franc), perquè la majoria dels seus clients són aquests mateixos i ja no necessitaran anar-hi per accedir al que cerquen. A la FNAC, de fet, ja van començar fa temps a reduir superfície de llibreria, com han fet també altres grans magatzems no especialitzats exclusivament en el sector. Sí que continuaran tenint sentit, em fa l’efecte, les superfícies de llibre objecte o llibre caprici, les de llibre d’un dia, de llibre d’ocasió, com són les dels supermercats, dels aeroports o de les grans estacions de tren. Els llibres de butxaca viuran una gran epifania.

Ara bé, els llibres de paper de tota la vida continuaran tenint el seu racó de mercat, potser en llibreries més menudes, o grans com La Central, on ja pots trobar gairebé tots els llibres que no trobes a les hiperllibreries. Conservaran els lectors formiguetes de tota la vida, els que llegeixen buscant sobretot la qualitat garantida, o la contrastada pels anys o fins i tot pels segles. Públic minoritari, sens dubte, però segur. Lectors d’uns llibres que la majoria no seran considerats mai prou dignes de passar al mercat electrònic, però que segur que tindran editors vocacionals que els continuaran publicant i lectors adelerats que els cercaran als prestatges.

L’oracle del vigilant ha dit.

Afegitó del 19 desembre 2009. He estat a la llibreria Excellence. No és per al meu perfil, però tampoc sé dir per a quin tipus de perfil pot ser. Per l’aspecte general, pel que fa a polidesa i ordre, sembla inspirada en la filosofia Bertrand, però a escala xicoteta. Una percepció que pot ser equivocada, però és el que em ve al cap a primer cop d’ull. Ara, l’espai dicta que així com a Bertrand hi ha un fotimer de llibres, a Excellence n’hi ha la meitat de la meitat de la meitat de la meitat... i la majoria són dels que hi ha a tot arreu (o sigui, com a Bertrand): best-sellers (però tampoc gaires; en tenen més en format butxaca), psicologia (és la seva especialitat), una mica d’economia barata, una mica de salut d’estar per casa, unes quantes biografies, uns quants llibres de viatges i uns quants més de cuina... Gairebé res d’història, gens de literatura bona (tret de quatre clàssics), gens de llengua, molt poc de comunicació, molt poc assaig sobre qüestions d’actualitat (tret dels camps esmentats). No hi ha gaires llibres cars i sí força de butxaca (comparats amb la resta). Vaig demanar una dotzena de llibres, per provar, dels que he comprat el darrer any i que eren més o menys coneguts (o sigui, els pots trobar en uns quants llocs de Barcelona no especialitzats) i només en tenien un. De dotze, un. Alguns passadissos són tan estrets que si hi ha una altra persona no pots passar sense molestar-la. La llibreria està repartida en dos locals i has de sortir al carrer per passar de l’un a l’altre. A més, entre les diverses plantes hi ha uns canvis de temperatura molt notables. Una persona que conec m’ha dit que ja hi tenen personal de baixa per refredats i grips, i això al cap de tres dies de tenir obert. L’única cosa bona, la zona de lectura: bons sofàs, uns quants diaris i revistes i una màquina de cafè. Però fins i tot en açò hi ha una pega: la zona aquesta és al soterrani, sense llum natural (no veus el carrer). Em penso que jo no hi aniré gaire sovint. I no veig clar quina mena de públic pot tenir, en aquella zona. Ahir, divendres al vespre, dia i hora ben comercials, hi vaig trobar en total quatre persones. La web la tenen exclusivament en castellà (com a cal Bertrand, ja que hi som, però la de Bertrand és una porqueria i es nota que no hi creuen, que no és la seva aposta –volen que la gent vagi a la llibreria real– i la d’Excellence és força correcta). Participen de la iniciativa Teaming, això està bé.

L’invent de les microdonacions

(Avui en parlàvem amb un amic. Jo que li dic: “Ja estaria bé, ja, que a la manifa de dissabte hi anés molta gent.” I ell que diu: “Molta gent? Per defensar què, l’Estatut que va sortir d’aquí? Si era un Estatut de broma... Si almenys fóssim valents i haguéssim anat a Madrid amb un bon Estatut... Perquè el que ha passat era previsible: res de res, ni nació ni finançament ni la mare que els va parir. Doncs, ja t’ho dic, tant per tant, per què no vam ser valents i no vam portar a Madrid un Estatut de debò? Per això no crec que vagi gaire gent a la manifestació. Perquè la gent cada cop es refia menys dels polítics.” En fi, potser s’equivoca i molta gent hi va per defensar allò que diu el lema i sense pensar que si hi va molta gent, els partits miraran d’interpretar-ho a favor seu. Jo hi aniré. Però ja no diré res més de l’Estatut perquè ja està tot dit. Quan arribi el dia, suposo que em taparé el nas, la boca i les orelles i hi votaré a favor, o en contra, i ànims que no ha estat res. Anem per altres coses, que aquí ja no hi ha res a fer i tampoc és qüestió d’amagar-se en un racó a plorar com aquell cabdill moro, en Boabdil, que en realitat es deia Abu ‘Abd Allah).


Copio de Màrius Serra: «Qui visiti www.teaming.info veurà que sota aquest gerundi afortunat no s’hi amaga cap empresa ni fundació ni ONG ni compte bancari. Només una idea. La idea d’aplegar microdonacions que una per una no serien viables. Per exemple, si els empleats d’una empresa decideixen aportar 1 euro de la nòmina i la direcció s’apunta a canalitzar-ho, o fins i tot augmenta la donació en poder acollir-se a desgravació fiscal, el projecte Teaming ofereix els documents necessaris i informació fiable sobre organitzacions de tota mena dedicades a les causes més diverses, de manera que a través d’un simple correu intern els treballadors poden decidir el destí de la seva microdonació.» (La Vanguardia, 12 gener 2006). Diu el meu amic Màrius que Frank Rijkaard, entrenador del FC Barcelona, dóna suport a aquesta iniciativa. Jo també, tot i que em sàpiga greu que en Rijkaard encara no tingui el seu web amb versió catalana. Deu estar a punt de penjar-la, segurament. Ànims, Frank, que fins ara no et pots queixar de com t’hem tractat els catalans. (I ja que hi som, a veure si els de Teaming.info també es posen les piles, no?)


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)