«La millor directora»

L’altre dia deia aquí mateix, parlant de l’inefable «govern dels millors»:

Ara tenim sobre la taula (sembla) el cadàver –simbòlic– de la doctora Terribas, sens dubte la millor directora de TV3 dels últims trenta anys

Si dic que Mònica Terribas ha estat «la millor directora de TV3» des de la creació d’aquesta emissora, què hem d’entendre?

1) Que ha estat la millor de totes les persones que han dirigit TV3?

2) Que ha estat la millor de les dones que han dirigit TV3 i que, com que ella ha sigut la primera i única dona directora d’aquesta cadena, en realitat el que dic és que la seva gestió ha estat més aviat penosa i llavors només puc afirmar que ha sigut «la millor» de manera irònica?

Em penso que una immensa majoria dels que llegeixin la frase inicial conclouran –entre altres motius perquè he defensat públicament Terribas, però no només per això– que el que vull dir és que de totes les persones que han dirigit TV3 fins ara, ella ha sigut la millor. O sigui, la resposta número 1.

I llavors, on queda aquí el «gènere no marcat» segons el qual només l’anomenat masculí compleix la funció d’englobar els dos sexes? Si dic «la millor directora» i el context al qual em refereixo són tots els que han passat pel càrrec –que han estat tots homes, tret de Terribas–, no hauríem de concloure, un cop més, que necessitem un context i no tant un gènere gramatical suposadament «no marcat» per saber si parlem de dones, d’homes o de tots dos sexes? I no hauríem d’acceptar que aquest context, de vegades, pot venir condicionat per qui és la protagonista del discurs, que si és una dona, com en aquest cas, arrossega darrere seu el gènere gramatical que li correspon, hi hagi qui hi hagi al seu voltant com a coprotagonistes –i també subjectes– del discurs, i no es pot dir de cap manera que aquella construcció sigui incorrecta gramaticalment?

O havia d’haver dit necessàriament –gènere masculí suposadament «no marcat»– que Terribas era «el millor director de TV3» de la història?

I si, canviant-ho una mica, ho diguéssim utilitzant el plural? Terribas és «una de les millors directores de TV3 de la història», o Terribas és «un dels millors directors de TV3 de la història»?

O bé en aquest cas les i els apòstols del «gènere no marcat» sí que ens concediran que convé canviar l’expressió i dir una cosa com «una de les persones que millor han dirigit TV3 a la història»? Aquí sí que seria correcte utilitzar l’estratègia de «les persones»? Aquí no seria «llenguatge artificial»? Ja els sento: «En aquest cas sí, però només en aquest cas.»

Bé, en fi, pensem-hi. (O no, perquè potser tot plegat és una bestiesa que no dóna més de si.)

Govern dels millors (6): Fer plegar la número 1?

La gestió de la CCMA és una temàtica que entra en conjunt en aquesta sèrie sobre el nostre «govern dels millors», sèrie que desitjava sincerament que s’hagués acabat amb un o dos capítols que hauríem pogut considerar espifiades de novells. Els que llegiu aquest bloc d’estrassa sabeu que no em ve d’aquí aquests o aquells i que no em fa res aplaudir a uns o a uns altres quan em sembla que ho han fet bé.

Però no, no paren. No ens hem recuperat de l’ensurt de l’Eurovegas –que, pel que fa al govern, l’ha deixat ben retratat, vingui o no vingui al final aquí el senyor Adelson– que ara tenim sobre la taula (sembla) el cadàver –simbòlic– de la doctora Terribas, sens dubte la millor directora de TV3 dels últims trenta anys (ara tocaria el símbol de la bestiola aquella rodoneta que pica l’ull).

És clar, no conec els envitricolls de l’assumpte, no sé per quins motius la fan cessar (diuen), però em fa l’efecte que si me’ls expliquessin tampoc els entendria.

Jo no estic d’acord amb Mònica Terribas, per exemple, en la seva visió cofoia sobre el «lideratge» de TV3. Perquè és un lideratge patètic que diu ben poc de qui es podia pensar que seria més ambiciosa, que menysprearia els campionats d’hivern i perseguiria lideratges reals, majoritaris: qui s’acontenta amb poc val poc, senyora Terribas.

Però poca gent sabria dir altres coses substancials contra ella i encara menys contra la seva gestió, jo no en sé dir més amb prou entitat. No sé dir en què es pot haver equivocat en la seva gestió, vaja, almenys del que s’ha vist des de fora.

O sigui, que la facin plegar (si és que és així) és sorprenent.

La sospita, a falta d’informació, és que el (presumpte) cessament es degui a una manca de sintonia amb el nou govern. Potser la directora no agafava el telèfon quan li trucava segons qui? O s’hi posava però no feia cas del que li deien? Vés a saber. Ara, que no diguin que el cessament és una qüestió purament professional que decideixen els consellers de la nova CCMA després de llargs estudis. Això no pot ser veritat perquè del comiat de la directora se’n parlava abans que fos constituït el nou consell de la CCMA, amb l’ínclit vicepresident racista dins del paquet. (Una feta, la de col·locar allà aquest vicepresident, només comparable a la de posar un altre falangista anticatalà –disculpes per la redundància– a dirigir la informació de la cadena d’emissores COM-Ràdio. Els millors.)

Torno al cas concret de TV3. Per una vegada que arriba un nou govern i troba que en un alt càrrec hi ha una persona transversal, independent, incorruptible, amb principis ètics, aplaudida per la immensa majoria de la gent, una professional de les que no es casen amb ningú i tracten tothom de la mateixa manera, i la fumiguen. És veritat que ella és una mica setciències, fins i tot un pèl messiànica, però això és peccata minuta, ni s’hauria de tenir en compte. És eficaç? Sí? Doncs tira endavant.

Però no: fora, no se sap ben bé per què, però fora, despatxada (sí?).

És clar que podria ser que fos Terribas qui ho deixés córrer (o no) simplement perquè ja no s’hi troba bé, perquè no li agraden les trucades, perquè està cansada de la feina o perquè s’estima més fer altres coses. Si fos així, agrairia que ens ho aclarís. Per exemple, voldria saber si la seva (suposada i ara com ara inversemblant) dimissió té a veure amb una cosa que deia fa cinc anys, poc després de prendre possessió del càrrec:

«Si tu mesures la teva vida professional només en funció dels teus interessos personals i no del treball que fas a la societat, al final és molt empobridor. No fem les coses només per nosaltres, sinó per la gent que ens estima i per la societat. Crec que la suma de l’esforç de tots ens farà ser millors.» (Mònica Terribas, El Periódico, 15 juny 2008)

O bé amb això altre:

«Si mirem de canviar el que no ens agrada, és possible que no ens en sortim o que ho fem en la direcció que no toca, però mai no ens podrem retreure que no hem lluitat per millorar les coses per als qui vénen al darrere. Vivim en un món en què pensem abans en nosaltres que en la societat com a col·lectiu i és aquesta absència de sentit col·lectiu la que està empobrint la vida política, social, econòmica i mediàtica. Les individualitats s’esgoten en si mateixes i només duen a tenir els egos més incontrolables. La meva àvia deia: “Que Déu ens doni cinc minuts més de seny que de salut.” En aquest ofici, molts de nosaltres perdem el seny dècades abans que la salut.» (Mònica Terribas, Avui, 7 juny 2009)

Mentrestant, seguiré pensant que tot plegat és (està a punt de ser?) una nova gesta idiota i injustificable del govern dels millors.

(Prometo esborrar aquest apunt del bloc en el cas que Mònica Terribas continuï sent la directora de TV3 quan hagi passat la incertesa actual. Mentrestant, serveixi de modest suport a Terribas i de pobra però honrada pressió al govern.)

(25 abril 2012: s’ha perpetrat la cosa.)

- Govern dels millors (1)
- Govern dels millors (2)
- Govern dels millors (3)
- Govern dels millors (4)
- Govern dels millors (5)

Mal cardats

L’associació Catalans i Catalanes Mal Cardats i Mal Cardades (KKMK) ens ha fet arribar el comunicat següent:

«A l’opinió pública

»Ja sabem que l’origen de la polèmica actual en referència al nostre col·lectiu va ser exactament l’expressió “mal follada”, però rebem una subvenció de Cultura i un dels nostres objectius com a grup és contribuir a la normalització lingüística. I encara que això s’adigui més aviat poc amb la condició tan galdosa dels membres, en el bon sentit, de la nostra associació, volem complir el que hem pactat (ens hi juguem la subvenció de l’any que ve).

»Els estatuts no ens permeten revelar noms dels nostres associats, però no ens impedeixen desmentir adscripcions errònies. Per això podem afirmar amb contundència que la Sra. Mònica Terribas i Sala no pertany ni ha pertangut mai a KKMK i que ni tan sols n’és simpatitzant. Ja ens agradaria.

»La veritat és que la immensa majoria dels socis de KKMK som homes. Homes normals i corrents, això sí, amb els seus problemes d’origen ben divers, que cadascú se sap. Mirem de portar-ho més o menys bé, tot i que alguns es facin de vegades els matxotes i els milhomes per dissimular i a algun dels nostres socis se li puguin escapar de tant en tant manifestacions extemporànies, causades per la seva permanent frustració.

»Hem de reconèixer que no tenim entre nosaltres gaire gent coneguda. Potser un dels nostres membres més sobresortints, amb perdó, era fins ara un obscur funcionari d’ajuntament, i just aquest obscur funcionari ha estat donat de baixa de l’associació aquesta mateixa setmana. No podem revelar noms, però sí que hem de dir, amb el cap ben alt, que a KKMK acceptem persones mal cardades i també malgirbades, malaptes, malastrugues, malmenades, malparlades, malaconsellades, malaguanyades, malcontentes, malcarades, maldients, malfixades, malvistes, malhumorades, malsofertes i fins i tot maltusianes, malaguenyes i mallerengues, qualsevol d’aquestes possibilitats i moltes més, però no acceptem les malparides.

»O sigui, som mal cardats però honrats.

»Barcelona, dissabte 20 de març del 2010.»