Miracle editorial!

Mira, parlàvem –o parlava la protagonista de la perla– l’altre dia del reconeixement que es deu als traductors –i a les traductores, per descomptat, que són més colla–, i avui, ara, s’ha produït un miracle.

Atenció, agafeu-vos: m’han enviat d’una editorial un paquet, expressament per a mi, amb segells i matasegells, amb el meu nom i tota la pesca, que conté tres exemplars d’un llibre la traducció al català del qual vaig corregir –no traduir, no: corregir– fa una temporada i que ara finalment s’ha publicat.

Si ja és bastant miracle que de les editorials (ens) enviïn als traductors exemplars dels llibres traduïts, imagineu-vos que facin això amb un pobre corrector. N’hi ha per fer un castell de focs d’aquí fins a Sant Josep.

(El contrapunt: és una editorial estrangera. No us diré quina, que encara oferiríeu al client una tarifa més baixa que la meva –generosa!, a més, per part de l’empresa– i me’l prendríeu. Que et conec, herbeta, que et dius marduix –aquesta fa temps que no la deixava anar, però ara estic content i llanço més caramels que el rei negre.)

Perles (137): La traduccció invisible i la inflació editorial

«El traductor continua sent invisible als ulls de molta gent. Treballa sota condicions dolentes i amb unes tarifes que fan riure. A més, hi ha una forta ignorància de la seva feina per part dels crítics, els mitjans de comunicació i les editorials. Curiosament, els lectors són els que més reconeixen la nostra feina. [...]

»Per sort, la crisi econòmica ha desmuntat la inflació del món editorial. A poc a poc, la producció torna a ser raonable, encara que això impliqui que ara no hi hagi feina per als traductors. Aquesta crisi servirà per higienitzar el sector i que es torni a publicar amb una mica de seny.»

(Extracte de l’entrevista de Núria Juanico a Pau Joan Hernàndez, escriptor i traductor, Ara, 28 desembre 2013)

Perles (118): Seleccionar millor, no?

La situació actual demanaria a les editorials seleccionar encara millor tot el que es publica i mantenir l’autorigor entre els autors. De vegades fa vergonya de veure segons què. Si bé la democratització de l’escriptura és un guany, tenir una idea no equival a tenir un llibre per publicar, perquè el dret d’escriure ha de ser compatible amb el dret dels lectors de llegir dins un mínim de qualitat. Deia Oscar Wilde que en l’art no n’hi ha prou amb tenir bones intencions, tampoc bones idees: s’ha de realitzar l’obra. Tanmateix, d’entre tota la producció en català, hi ha molts llibres bons que, com els arbres, treuen arrels.

Fragment de l’article publicat per Núria Esponellà a El Punt Avui, amb el títol «Les arrels dels llibres», el 20 d’abril del 2013

Joan Maragall no té biografia?

Em penso que he llegit totes les biografies que s’han fet de Joan Maragall. Quan dic totes vull dir totes. Però no és tan difícil, perquè no n’hi ha gaires. Més: jo diria que no n’hi ha cap. Perquè la que s’acosta més a descriure qui era Maragall no és una biografia sinó una tesi doctoral, la de Moreta. I no tracta, en teoria, de la vida de Maragall sinó del seu pensament filosòfic i religiós. Doncs és la que retrata més bé qui era, com era i què va fer el poeta al llarg de la seva vida. I, no cal dir-ho, què pensava, com pensava.

La resta d’obres que tracten sobre la vida de Maragall són semblances, esbossos, aproximacions, perfils, descripcions col·laterals. No és que no donin informacions valuoses sobre Maragall, però són clarament insuficients, parcials, superficials o del tot acrítiques.

O sigui, no hi ha biografies, ni una, de qui és considerat un dels màxims exponents de la literatura catalana des de la Renaixença, el primer poeta del Modernisme –el primer poeta modern, podríem dir–, un dels primers assagistes catalans, un gran polemista, la consciència crítica de la burgesia de Catalunya, un introductor a casa nostra de tants autors estrangers imprescindibles: des d’Homer i Píndar fins a Goethe, però també Nietzsche i Schopenhauer, passant per autors tan diversos com Novalis, Carlyle o Ruskin...

No hi ha biografies de Maragall, mira que és trist.

Abans que s’apagui la flama dels últims que en van sentir a parlar de primera mà i dels quals encara es podria obtenir un testimoni de segona mà, potser alguna editorial s’hi haurà de posar. O, més ben dit, alguna institució pública, perquè parlem de patrimoni general. O alguna entitat privada que es vulgui gastar els quartos i fer aquest servei a la comunitat. Però algú s’hi hauria de posar, i de seguida. Em sembla, vaja. Ni que sigui per recuperar documents que, fins i tot en casos com aquest, a partir de la tercera generació poden deixar de tenir interès per als descendents i, doncs, poden desaparèixer.

Em consta que hi ha documents, papers, matèria primera. Però s’han de demanar, aplegar i ordenar. I això vol temps.

A mi no em busqueu, encara que tindria una bona part de la feina feta. No em busqueu perquè no vull saber res d’editorials. Paguen malament i no et deixen fer la feina amb tranquil·litat. I així no es pot treballar amb pau. No es pot treballar bé. No es pot treballar.

Fer una biografia de Maragall requereix temps i vocació. Ignasi Moreta –al qual només conec de vista, i fa tants anys que ens vam veure que segur que ell no em pot recordar– potser tindria vocació per fer-ho. El que no crec que tingui són massa diners. Però potser algú n’hi podria facilitar. Si és que li interessa entomar el repte, que no ho sé.

Bé, queda dit.

(Aquí vaig parlar també de Maragall i de la seva vida, fa un temps, de manera col·lateral.)

Afegitó 14 abril: aquí Ignasi Moreta contesta.

D’editorials i traduccions

Unes reflexions genèriques que he fet en un altre fòrum sobre les traduccions de llibres escrits originàriament en altres llengües i que volia compartir també aquí:

(1) Les editorials no solen tenir inconvenient a afegir el nom, fins i tot a la portada, de la persona que fa la traducció si aquesta persona té un nom ja consagrat, bé per altres traduccions que ha fet o bé perquè aquella mateixa persona és coneguda en àmbits paral·lels (escriptor/a d'èxit, per exemple).

(2) O sigui, dins del rang "traductor(e)s" hi ha una mena de primera divisió, després una segona i encara més tard el pilot (en sentit ciclista).

(3) En els casos que no són els del n. 1 a les editorials els costa més posar el nom destacat perquè si ho fessin es trobarien obligats a fer-ho en tots els casos, per coherència. I generalment a les editorials no els interessa destacar noms, sobretot els de la gent del pilot.

(4) Ara bé, últimament, per motius diversos, és estrany que no trobis algun nom almenys a la pàgina de crèdits del llibre. El problema (afegit) és que en algun cas he vist que apareix exactament el mateix nom com a traductor/a de tres o quatre idiomes (en llibres molt venuts d'abast mundial, traduïts en pocs mesos i amb una qualitat de traducció ínfima) i no puc evitar pensar que aquell nom és un nom de palla; que s'ha fet una mena de traducció googletrans i després s'ho ha mirat pel damunt algú, que podia ser, p.ex., un/a estudiant d'idiomes ibèrics (o no). O sigui, el que dic al n. 3 no interessa gaire a les editorials, tampoc, perquè actualment es publiquen traduccions que fan pena: o bé perquè la persona que l'ha feta no té prou competència, o bé perquè no ha tingut prou temps, o bé perquè la feina no ha estat ben pagada (o totes tres raons alhora)... o bé perquè al darrere d'aquella traducció amb prou feines hi ha una persona de carn i ossos.

(5) En resum, les editorials (grups editorials) que conec ara com ara produeixen llibres com qui produeix llambordes per als carrers, i no els ve d'aquí la qualitat excepte en alguns casos (alguns llibres) molt concrets: només volen vendre com més millor i com més de pressa també millor, per tal de subvencionar amb aquestes vendes els seus productes de qualitat (que com he dit també ofereixen algunes editorials). Així t'ho expliquen els editors i editores que encara conserven una miqueta de l'ànima minuciosa que tenien en altres temps (era la seva mateixa ànima, que ara està mig jubilada i ja no segueix el dia a dia).

(6) He dit "les editorials", en general, perquè fins fa no gaire encara se'n salvava alguna, però ara ja no te'n pots refiar. Aquí parlo de les editorials catalanes; en altres idiomes encara hi ha segells de qualitat. Jo aquí, dins del nostre domini lingüístic, ja no en sé veure cap (no els conec tots, és clar, però sí un bon nombre; si algú en coneix cap que m'ho digui, sisplau, que li ho agrairé). Evidentment, hi ha nivells i nivells (o sigui, hi ha grups editorials i segells de més qualitat que altres), però la qualificació AAA que abans mereixien algunes editorials pel conjunt de tota la producció em penso que ha passat (de moment) a la història.

(7) La qual cosa em porta a dir que potser hi ha un espai comercial per a un nou segell editorial de qualitat en català, potser xicotet de moment, que es caracteritzaria per tenir molta cura no sols en la selecció del catàleg (per encertar-les totes o quasi totes: hi ha camp per córrer, penso, fora del món del que és estrictament la moda mundial de l'autoajuda i el best-seller), sinó també en el procés de producció (aquest seria el seu tret diferencial), de manera que les traduccions fossin realment tan bones com l'original.

I aquí se m'acaba de moment el discurs. No sé si sona massa contundent, ara que l'he rellegit. No pretenia ser-ho: només volia fer una aportació al tema sense cap pretensió de dir la darrera paraula.

I aclareixo que fa molts anys que no he treballat per a cap editorial... en bona part perquè les condicions que m'han ofert alguna vegada no eren gens competitives ni satisfactòries. En altres àmbits et tracten més bé. Almenys fins ara.