Ja hi haurà temps de desenganyar-se, o d’entristir-se si passa una desgràcia. No tinc cap dubte que hi ha molta gent als EUA i al món que pensen a hores d’ara quina pot ser la millor manera de desempallegar-se del negre. De moment, però, alegria i un bri d’esperança. Perquè tot i que com diu el meu amic
Vicent Partal les campanyes es fan en vers però després es governa en prosa, poden canviar moltes coses (2.XII: sembla que la frase cal atribuir-la a
Hillary Rodham, em diuen).
Tant de bo canviïn moltes coses.
Afegitó de les 16 h. He mirat si trobava titulars realment originals sobre això d’avui. Aquests són els que m’han agradat més:
-
GOBAMA (
Daily Mirror, de Londres)
-
Ja no és un somni [damunt una foto de Martin Luther King] (
El Periódico de Catalunya, de Barcelona)
-
Il sogno [damunt una foto de BO en B/N fent un petó a una filla, i sota el text de Martin Luther King sobre el seu somni] (
L’Unità, de Milà)
-
Ganó la esperanza (
El Espectador, de Bogotà; han copiat el meu ;-))
-
One giant leap for mankind [damunt una foto frontal de BO que avança decidit] (
The Sun, de Londres; el titular fa referència a la frase que va pronunciar Neil Armstrong l’any 1969 quan va posar el primer peu damunt la Lluna)
Aquestes cinc portades, i especialment les d’
El Periódico, el
Daily Mirror i
L’Unità, han fet la volta al món.
La frase més repetida en els titulars dels altres: «It’s Obama» i diverses versions de «dia històric», «primer president negre» i altres obvietats i tòpics. En aquesta línia, estava una mica més bé la portada d’algunes de les edicions nord-americanes (EUA i Canadà) del gratuït
Metro: «History in the making». I la resta, textos força grisos, alguns massa llargs i sembla que poc rumiats. I mira que han tingut temps de preparar les portades...
Afegitó de les 18 h. Una altra dada d’interès: l’únic diari dels de franc que aquest matí duia a la portada la notícia Obama era el
Què, justament el que m’agrada
menys. Avui han fet un esforç per tancar l’edició més tard o per fer-ne dues i, tenint com tenen tots els gratuïts força problemes –vivien sobretot de la publicitat immobiliària–, cal aplaudir-los.
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)