Hi incloc només narrativa de ficció més o menys moderna i occidental, no d’altres cultures que no conec, ni d’altres èpoques, ni d’altres gèneres com la poesia –que tampoc he cultivat gaire–, el teatre (Sòfocles, Èsquil, Sèneca, Shakespeare, Lope de Vega, Molière, Beckett, Brecht, Ibsen, Valle-Inclán, Ionescu, Guimerà, Rusiñol...), el conte (Isop, La Fontaine, Carroll, Andersen, els Grimm, C.S. Lewis, Poe, Bécquer, Borges, Folch i Torres, Monzó, Calders...), o la protonovel·la (Homer, Appuleu, Virgili, Dant, Ariosto, De Troyes, Monmouth, Martorell, Cervantes o Sirvent o com es digués qui va escriure el Don Quixot, l’autor desconegut de l’Amadís de Gaula...).
O sigui, aquí hi ha només novel·la a partir del segle XIX, amb l’excepció dels dos primers títols, que són del XVIII.
Marco amb un asterisc les deu obres –per dir un número, i ho faig també com un joc, per si hi ha algú que hi vulgui participar– que crec que m’han produït un impacte més fort.
- Daniel Defoe: Robinson Crusoe (1719)
- Johann W. von Goethe: Els patiments del jove Werther (1774) *
- Jane Austen: Orgull i prejudici (1813) *
- Walter Scott: Quentin Durward (1823)
- Honoré de Balzac: Eugénie Grandet (1833)
- Alessandro Manzoni: Els promesos (1841)
- Alexandre Dumas (pare) i Auguste Maquet: El comte de Montecristo (1845)
- Emily Brontë: Cims borrascosos (1847) *
- Charlotte Brontë: Jane Eyre (1847)
- Charles Dickens: David Copperfield (1850)
- Harriet B. Stowe: La cabana de l’oncle Tom (1852)
- Victor Hugo: Els miserables (1862)
- Fiodor Dostoievski: Crim i càstig (1866) *
- Louisa May Alcott: Donetes (1869)
- Jules Verne: Michel Strogoff (1876)
- Henry James: Retrat d’una dama (1881)
- Mark Twain: Les aventures de Huckleberry Finn (1885)
- Oscar Wilde: El retrat de Dorian Gray (1891)
- Karl May: Winnetou (1893)
- Rudyard Kipling: El llibre de la selva (1894)
- Thomas Mann: Els Buddenbrook (1901)
- J. M. Barrie: Peter Pan (1904)
- Zane Grey: Riders of the Purple Sage (1912)
- Miguel de Unamuno: Abel Sánchez (1917)
- Edith Wharton: L’edat de la innocència (1920)
- Sigrid Undset: Kristin Lavransdatter (1922) *
- P. C. Wren: Beau geste (1924)
- Franz Kafka: El procés (1925)
- Gertrud von le Fort: Das Schweisstuch der Veronika (1928)
- Robert Graves: Jo, Claudi (1934)
- John Steinbeck: El raïm de la ira (1939) *
- Antoine de Saint-Exupéry: Terra dels homes (1939)
- Carson McCullers: El cor és un caçador solitari (1940)
- Graham Greene: El poder i la glòria (1940)
- William Saroyan: La comèdia humana (1942) *
- Maxence van der Meersch: Cossos i ànimes (1943)
- Evelyn Waugh: Retorn a Brideshead (1945)
- George Orwell: La revolta dels animals (1945)
- J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol (1951)
- Marguerite Yourcernar: Memòries d’Adrià (1951)
- Marcel Proust: Contra Sainte-Beuve - Records d’una matinada (1954)
- J.R.R. Tolkien: El senyor dels anells (1955)
- Joan Sales: Incerta glòria (1956)
- Giuseppe T. di Lampedusa: El Gattopardo (1958)
- Françoise Sagan: Aimez-vous Brahms... (1959)
- Italo Calvino: Els nostres avantpassats (1960)
- Truman Capote: A sang freda (1966) *
- Miguel Delibes: Cinco horas con Mario (1971) *
- Gabriel García Márquez: Crónica de una muerte anunciada (1981)
- Tom Wolfe: La foguera de les vanitats (1987)
- Susanna Tamaro: Anima mundi (1997) *
- Mario Vargas Llosa: La fiesta del Chivo (2000)
- Kazuo Ishiguro: No em deixis mai (2005)
- Lluïsa Forrellad: Foc latent (2006)
Naturalment, quan fas una selecció d’aquestes sempre has de deixar gent fora, i d’alguns autors o autores només poses una obra a la llista però en realitat hi inclouries opera omnia o gairebé –d’altres, en canvi, hi posaries només la que has especificat, i no em refereixo sols a Salinger o Lampedusa–, i la selecció la fas molts cops amb llàgrimes als ulls, com una mare que l’obliguen a triar entre les criatures que ha parit etcètera.
Reconec, a més, que la llista és tendenciosa. I tant. És que no és un cànon de consens, ni políticament correcte: és el meu cànon, tal com diu el títol de l’article. I encara més, podria ser en algun cas que el fet d’incloure aquí algun llibre hagi estat influït per les pel·lícules que se n’han fet després.
Veig que em surten una quarantena llarga d’autors i una quinzena si fa no fa d’autores. No descarto que més endavant hi pugui afegir algun altre nom que ara hagi omès sense voler.
Com ja he explicat algun cop, en general –ací hi ha dues excepcions– compleixo el propòsit que vaig fer de no llegir obres de ficció (novel·les) fins que no han passat almenys deu anys des que han estat escrites, sempre que continuïn venent-se i que consideri, per les crítiques que se n’han fet o que m’han transmès, que m’aportaran alguna cosa important de debò sobre el coneixement de la humanitat.
He escrit els títols de les obres en català si em constava que estaven traduïdes. Si no, les he consignades en la llengua original. Ja deveu haver vist que en algun cas són obres pòstumes (Kafka, Proust, no sé si algú més), o sia, que l'autor ja era mort quan es van publicar.
