dimecres, 16 de maig del 2012

Perles (95): Saber idiomes

per gentilesa de Víctor Iñúrria, Migjorn, 3 maig 2012

Diuen que un ratolí anava a corre-cuita fugint d’un gat que volia acaçar-lo. En qualsevol lloc que s’amagués, el gat li anava al darrere, i a poc que es feia amb ell.

Però sobtadament li apareix al davant un albelló i ell es llança dins amb forts batecs de cor i l’alè a punt de trencar.

El gat es queda fora bastant enrabiat, fins que pensa una estona i comença a bordar, dient allò de guc, guc, guc, bub, bub, bub.

El ratolí es diu: “Tan valent que era i ara que ha vingut el gos se n’ha anat. Ja puc eixir.”

Tan aviat ix el ratolí, el gat, que l’esperava, l’agafa i se’l menja.

En acabar, el gat, satisfet, es llepa els llavis, s’acarona la panxa i diu molt satisfet:

–Diran el que vulguen, però no hi ha res com saber idiomes.