Diu que un paio ingressa en una cartoixa de clausura estricta i el primer dia l’avisen que allà dins s’ha de fer silenci absolut i que només es poden dir dues paraules cada cinc anys.
Passen cinc anys i el nou frare va al prior i li diu:
–Menjar dolent.
Passen uns altres cinc anys i va al prior i li diu:
–Molt fred.
Cinc anys més i hi torna:
–Llit dur.
I encara cinc anys –ja n’han passat vint– i diu:
–Me’n vaig.
I el prior respon:
–És clar, si no has parat de queixar-te des del primer dia!
* * *
Ensenyament: quan jugues a un joc voluntàriament no et pots queixar de les regles si ja les coneixies. Eth qu’age aurelhes entà enténer qu’ac entengue.